La relliscada | Article de Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cotxes en miniatura per als xavals
Estaran contents els fabricants de cotxes elèctrics per aquesta nova veta que els obre Pedro Sánchez. No sé què en pensarà la seva ministra de Medi Ambient, que encara no ens ha arreglat allò del preu del quilowatt casolà quan ja se’ns genera una nova necessitat de consum
Molt ha sorprès això del nou carnet de conduir B1 a una mare com servidora, que ha d’argumentar diàriament sobre els beneficis del transport públic quan la prole es queixa que l’autobús fa pudor, de la calor que hi fa a dins, de les frenades que fa i que triga molt els caps de setmana. Això de la mobilitat sostenible, l’escalfament global, que es fonen els casquets polars i altres arguments no convencen els nens masegats i suosos, i segurament tampoc els usuaris dels trens, metros, autocars de línia i d’altres, tristament acostumats a llargues esperes, freqüències escasses i mitjans de locomoció vells, perquè en aquest país, amb honroses excepcions, la inversió en transport col·lectiu és una quimera. «O sigui, que som uns pringats», em va deixar anar el meu fill quan li vaig explicar que no em sembla acceptable desaprofitar el seu bitllet gratuït sufragat amb els impostos i pagar gairebé tres euros per poc més d’una hora en un aparcament municipal, que així et surt l’extraescolar a preu de caviar. Quan faci els 16 es podrà treure el nou B1 i demanar-me que li compri un d’aquests «quadricicles pesants» tan ‘cuquis’ que, pel que sembla, el Govern promou. Vehicles petits, amb disseny futurista, i gairebé tots elèctrics que es posen a 90 quilòmetres per hora (quina por) per anar per la ciutat i per carretera, amb un preu mitjà a partir dels 10.000 euros. Sembla que la DGT es dirigeix amb aquesta novetat a un milió de xavals que fins ara esperaven els 18 anys per poder conduir cotxes i no els quedava més opció que agafar l’autobús, la bici o una motocicleta. Esperem que no tots decideixin fer ús d’aquesta nova oportunitat d’omplir els carrers de trastos per a un o dos passatgers i s’animin a continuar pertanyent a aquesta espècie en via d’extinció anomenada vianant. O pringat, segons el vidre amb què es miri.
Entretots
Estaran contents els fabricants de cotxes elèctrics per aquesta nova veta que els obre Pedro Sánchez. No sé que en pensarà la seva ministra de medi ambient, que encara no ens ha arreglat allò del preu del quilowatt casolà quan ja se’ns genera una nova necessitat de consum. Els alemanys han afrontat les conseqüències per al mercat energètic de la invasió d’Ucraïna desincentivant el transport particular i creant un bo mensual de 9 euros que permet als usuaris agafar qualsevol mitjà públic de locomoció arreu del país. Per aquí s’està estudiant una cosa similar, però sense pressa, i avançant que la cosa es complica per les diferents polítiques de les autonomies en aquesta matèria. L’aposta clara per una mobilitat menys contaminant ni hi és ni se l’espera, per aquests verals amb nou euros pots anar a l’aeroport però no en tornes. Mentrestant, posem al volant la quitxalla que s’ho pugui permetre, i en diem avenç Però els cotxes són cotxes independentment de la mida, i només hi ha dues opcions: sumar-los a l’embús permanent que asfixia la majoria dels pobles i ciutats, i al problema de l’estacionament, o treure’ls oferint alternatives col·lectives modernes i suficients. Un vehicle per persona, inclosos els turistes, que afegeixen els seus per milers; un cotxe per a cada membre de la família, inclosos els que encara no voten. Quina necessitat hi havia d’ampliar la mobilitat privada dels menors, jo crec que cap. Només ens queda resar per no acabar topant amb les seves monades de quadricicles per les voreres, com passa amb els patinets.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
