Llimona & vinagre
Riu-te tu d’Helena de Troia
La radiotelevisió pública espanyola protagonitza aquests dies una cosa semblant a un culebró veneçolà que té ben entretinguda l’audiència. No només la seva, per desgràcia per als magres números de la casa. El fitxatge de David Broncano es va materialitzar ahir a la quarta gràcies al vot de la presidenta interina Concepción Cascajosa després de diferents girs de guió que amenaçaven de no deixar viu ni l’apuntador al consell d’administració de l’ens, i al programa del qual tothom parla buscant canal d’emissió. Tot i que potser no li cal a La Resistencia instal·lar-se en el comandament a distància convencional, si circula com la pólvora per xarxes socials, Youtube i altres miralls on es mirallen els espectadors d’ara mateix i del demà.
Que aixequi la mà qui no hagi rebut per Whatsapp la resposta de tal o tal altre a les famoses preguntes del sexe que ha practicat l’últim mes i els diners que atresora. El barbut que les va inventar ha causat la guerra de Troia en un mitjà que no necessita precisament sagnies, i això que encara no ha començat a parlar. La contractació de l’espai de Movistar+ per TVE1 convertida en un caos de cessaments (el de la presidenta Elena Sánchez i el director de continguts José Pablo López, valedor del presentador estrella), crítiques i acusacions d’intromissions polítiques torna a posar de manifest la salut del servei públic de televisió d’aquest país.
Ningú mereix guanyar tants diners. No importa de qui s’escrigui o quan. "Broncano, no amb els meus impostos", he pogut llegir aquests dies sobre l’humorista que desperta fílies i fòbies, però mai desinterès. Tots rebaixaríem el sou d’altri i tindríem una cura exquisida amb els diners del contribuent, excepte que TVE va fitxar la temporada passada Miguel Bosé, es va deixar arrabassar Carlos Franganillo i va jubilar Ana Blanco.
David Broncano, nascut fa 39 anys a Santiago de Compostel·la, però criat a Orcera, un poble de Jaén, ha negociat un contracte de 14 milions a l’any durant dos de blindats perquè ve d’arrasar abans a La vida moderna, ara amb La Resistencia, el programa d’entrevistes produït per la seva empresa Encofrados Encofrasa i El Terrat. És un tipus extraordinàriament famós, pocs deuen haver escapat a l’anunci del metge que l’ha operat de la suor de mans que apareix fins a la sopa. La Primera el vol per plantar cara a l’imbatible El Hormiguero i en menor mesura a El Intermedio, circumstància que li ha valgut l’etiqueta d’humorista favorit de la Moncloa, necessari per neutralitzar el desfermat Pablo Motos. Un Óscar Puente escarxofat que interrompi constantment el convidat amb les seves coses surrealistes, vaja.
Fill d’una professora de Matemàtiques que va dirigir el seu institut i d’un naturalista que ha publicat llibres sobre la serra del Segura, i germà d’un clarinetista prodigiós, Broncano va estudiar Publicitat, Informàtica i fins i tot Física, però aviat li va tirar l’espectacle i fer riure.
Notícies relacionadesAutodefinit pachacho, es va bregar al canal temàtic Paramount i va passar a la ràdio, on va començar a ser conegut primer a l’Hoy por hoy i després a La vida moderna de la cadena SER, un espai d’humor de matinada que va conquerir el públic jove gràcies al consum de continguts en format digital. Amb Ignatius Farray i Quequé van fundar el país imaginari de Moderdonia en un poble de Guadalajara, amb la seva pròpia bandera. D’aquí al Late Motiv d’Andreu Buenafuente, que el va afillar i fins i tot La Resistencia que l’ha consagrat a Movistar+, plataforma on ha tingut algun problema per explorar sense condicions els límits de l’humor i que li va retirar sense contemplacions, per exemple, un monòleg d’Iggy Rubin sobre ETA.
Abstemi, desgarbat i poc avesat a parlar de si mateix, sempre va amb la seva colla d’amics a prop (Ricardo Castella, Grison, Jorge Ponce i Sergio Bezos en l’actual late night però també Javier Coronas, Dani Rovira, Javier Cansado, Arturo Valls o Javier del Pino), de manera que hi ha qui celebra el seu humor com a "cosa d’homes". Però no masclistes. D’això en dona fe el seu enuig a Twitter (avui X) al veure que en un mitjà es referien a la classificació olímpica de la tennista Paula Badosa com "l’exnòvia de David Broncano": "Aquests masclistes consideren que per parlar d’una de les millors esportistes del món cal citar-me a mi, que estic veient els Jocs ajagut en un sofà, només perquè soc un home famós. És menyspreable i injust, i ha de parar", va escriure. Temps després, la jove va visitar el seu ex al bigarrat plató de La Resistencia i a l’esperada pregunta de quants diners té va contestar amb sorna: "Per fi puc dir que en tinc més que tu". Pot ser que aquesta setmana i amb el seu fitxatge milionari aquesta competició hagi tornat a començar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Daniel Limones El cap policial d’Esplugues, nou director general de Policies Locals
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- quo vadis barcelona Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»
- Dues mirades Corinna i les flors