Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Springsteen i el català des d’un escó del Parlament
La llei del català és una combinació de música (la necessitat de mantenir l’ús de la llengua) i lletra (els equilibris entre percentatges, vehiculació i currículum). Sembla que un diputat de Vox estava més interessat en una altra música i altres lletres
L’adjectiu que fem servir per denotar una singularitat, un fet excepcional (històric), no concorda amb el que va ocórrer dimecres. A Catalunya, hi va haver dues fites importants, sí, però recurrents. Al Parlament, un nou intent d’evitar que la llengua sigui un camp de batalla (i, doncs, a la fi, un camp erm, desolat) amb l’aprovació de la llei del català. Al carrer (o a les oficines, als bars, des del despatx de casa, en un vaixell atracat al port o dalt d’un tren de rodalies), la gentada que volia adquirir una entrada per a l’enèsim concert de Bruce Springsteen a Barcelona, i dic enèsim perquè ja hem perdut el compte dels maratonians espectacles del cantant. Cues digitals i minuts interminables d’espera fins que s’esgoten les localitats.
Res de nou sota el sol. Més llengua i més Springsteen. Un diputat de Vox, però, va decidir ajuntar les dues fites i va mirar de comprar entrades des del seu escó, al noble hemicicle de la Ciutadella. La llei del català és una combinació de música (la necessitat de mantenir l’ús normal de la llengua) i lletra (els equilibris entre els percentatges, la vehiculació i el currículum). Sembla que el diputat estava més interessat en una altra música i unes altres lletres.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.