Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mentides, ocultacions i opacitats, a partir de ‘Borgen’
Vaig fer l’operació d’imaginar-me com seria la sèrie danesa aquí, on la mentida no és percebuda com un pecat mortal. Les productores haurien tombat el guió per inversemblant.
Ha tingut una notable recepció (molt bona, m’atreviria a dir) la nova entrega de ‘Borgen’, en la qual la que va ser la primera ministra és ara ministra d’Exteriors. Birgitte Nyborg, que s’havia presentat amb un programa ecologista, ha d’enfrontar el problema del descobriment d’un important jaciment de petroli a Groenlàndia. Problema, perquè va en contra dels seus principis polítics mediambientals i perquè, alhora, representa un negoci realment sucós que podria desembocar en la definitiva independència (econòmica i també efectiva) de l’enorme illa autònoma. Hi surten, lateralment, la guerra d’Ucraïna i les tibantors amb Rússia, el desmesurat afany comercial xinès i l’omnipresència americana. I més coses. Relacions de poder, principis que s’esmicolen, una premsa agressiva, conflictes personals.
El nus dramàtic de l’acció és una mentida (una informació que Birgitte amaga, si més no) que fa trontollar la seva carrera. El puritanisme danès contempla aquesta falsedat com un atac imperdonable a la democràcia. Vaig fer l’operació d’imaginar com seria ‘Borgen’ aquí, on la mentida (o almenys l’ocultació, l’opacitat) no és percebuda com un pecat mortal. Les productores haurien tombat el guió per inversemblant.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
