De les ‘boutades’ i les reflexions intel·ligents d’Albert Serra

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

01 de de juny del 2022. 23:10

0 Comentaris

zentauroepp48205375 spanish film director albert serra poses during a photocall 190519181042 / VALERY HACHE

No descobreixo res si dic que Albert Serra és un personatge singular, un tipus que genera amor o animadversió, odi o admiració extrema. No hi ha un terme mitjà. Tant per les pel·lícules que fa com pels comentaris que deixa anar i que exhibeixen un ego esplendorós que es concreta sempre amb comparacions amb la resta de la humanitat que no és Albert Serra. La relació amb el cineasta depèn del moment. Jo, per exemple, m’he aixecat d’una obra de teatre que va dirigir perquè em va semblar una autèntica presa de pèl sense substància ni forma ni res. En canvi, retinc en la memòria escenes de la seva pel·lícula ‘El cant dels ocells’ com algunes de les imatges més memorables que he vist mai. Ara, col·loca en un plat de la balança el cinema (o l’art) acomodat a una lliçó humanista i progressista, didàctic. En un altre, el transgressor, l’innovador, el que s'expressa allunyat de la simplicitat, el que no vol transmetre missatges, sinó plantejar dubtes i complexitats, troballes visuals que s’expliquen soles, autònomes, sense el llast de la ideologia. ¿Pot l’art ser transgressor sense ser polític? ¿No és l’art pur una forma de política? És intel·ligent. Aquesta és, ara, la seva lluita: entre l’ètica i l’estètica.