Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Autoboicot inconscient
És sorprenent que les ministres d’Unides Podem generin no només aquest esvalot que impedeix visualitzar els encerts del Govern, sinó que a més transmeten una imatge de divisió
Amb el valor que poden tenir quan encara falta un any i mig per a les pròximes eleccions generals, els sondejos d’opinió no només reflecteixen un avenç del PP, impulsat per l’efecte Feijóo, mostren també un enfonsament en les expectatives electorals dels grups a l’esquerra del PSOE, cosa que, tot i que sembli paradoxal, és una mala notícia per a Pedro Sánchez. Els socialistes no pugen tot i que, de moment, aguanten l’impuls de les dretes, però si en l’espai a la seva esquerra no es recomponen les coses no tindran amb qui sumar ni tan sols una majoria tan dèbil com la que tenen ara. O el que ve a ser el mateix, si el PSOE no es reforça, que també ho necessita, i Podem, IU i altres marques a la seva esquerra no refan una candidatura amb impuls, perdran el Govern. Aquesta és la tasca que té encomanada Yolanda Díaz, però la discòrdia imperant en el seu sector l’hi posa difícil.
És sorprenent que en l’intent constant de fixar posició davant l’ala majoritària de l’Executiu les ministres d’Unides Podem generin no només aquest esvalot que impedeix visualitzar els encerts del Govern –la matusseria amb la qual es gestionen alguns assumptes a Moncloa tampoc hi ajuda–, sinó que a més transmeten una imatge de divisió amb els altres tres ministres del seu bloc que lluny d’atraure votants, provoca rebuig. Passa gairebé cada dia. Amb la decisió d’enviar armes a Ucraïna o amb la cimera de l’OTAN a la qual les moades ja han anunciat que no hi acudiran mentre Díaz, més prudent, va deixar oberta la possibilitat d’assistir-hi. Passa fins i tot amb iniciatives pròpies, com la nova llei de l’avortament, difuminada amb el debat sobre la no-baixada de l’IVA als productes per a la regla. Una espècie d’autoboicot inconscient, digna d’una anàlisi freudiana.
No ho té fàcil el Govern amb el pessimisme que domina l’esfera pública per la pandèmia, la guerra o l’augment de la inflació, les conseqüències de la qual sempre li seran atribuïdes a qui està en el poder, per a sobre posar-se més pals a les rodes.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
