Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El virus que ataca el món del teatre català

Les sales són buides. Caldria matisar-ho, és clar, però estem parlant d’una tendència: el públic ha desertat

1
Es llegeix en minuts
cine

cine

Fa poc dinava amb gent del món del teatre. Autors, directors, actors, productors, agents. Tots estaven d’acord en una circumstància que potser roman amagada, però que forma part, avui, de la seva realitat. Les sales estan buides. Caldria matisar-ho, esclar, però resulta que estem parlant d’una tendència, confirmada per tothom: el públic ha desertat del teatre. Ho diuen així, amb aquesta paraula: desertar. I en parlen com d’un fenomen inesperat, fins i tot inexplicable. És cert que hi ha hagut èpoques bones i dolentes, que hi ha hagut grans èxits de taquilla i produccions que s’han diluït sense pena ni glòria. Això sempre ha passat, però aquesta vegada és general i sorprenent. Hi ha valoracions de tota mena, des del bon temps que fa a l’encara temor, somort, del virus; una conseqüència imprevisible de la pandèmia (tancar-se en un espai tancat, buscar llocs airejats) o un efecte de la crisi inflacionista i del neguit econòmic pel futur. 

El fet és que la gent no va al teatre. Potser el Festival Grec, que comença d’aquí un mes, serà el detonant d’una esperada resurrecció. Aquesta és l’esperança, i que tot hagi estat un malson fugisser. És urgent tornar-hi. Superar aquesta pandèmia cultural.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Teatre