Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’excés de parlar de cultura quan vols dir tot el contrari
¿De debò que el cervell de la ministra d’Igualtat no va estar a punt de col•lapsar en el moment de pronunciar un sintagma que ajuntava violació i cultura?
Estava convençut que ja no estava de moda la cultura de dir cultura a qualsevol cosa, a qualsevol manifestació de l’ésser humà, fos cultural o no. Vull dir, per exemple, parlar de la cultura del benestar o de la cultura d’anar en bicicleta o de menjar entrepans de pastrami. Però estava equivocat. Es veu que dir cultura serveix encara per tot, és una paraula que funciona com un contenidor, per no haver de fer la paràfrasi que, resumida, podria dir així: la manera de fer d’una determinada col•lectivitat en funció d’unes característiques que li són pròpies i que la defineixen. Diguem-ne cultura, doncs, i estem al cap del carrer.
En la presentació de la necessària, imprescindible, reclamada llei del “només sí és sí”, Irene Montero ha dit que es tractava d’un canvi “per deixar enrere la cultura de la violació” amb la voluntat de “construir la cultura del consentiment”. ¿De debò que el cervell de la ministra d’Igualtat no va estar a punt de col•lapsar en el moment de pronunciar un sintagma que ajuntava violació i cultura? ¿De debò que no es podia dir d’una altra manera? Tan preocupats amb el llenguatge i després s’ubiquen (una altra cultura, també) en la cultura de la cultura com a tòpic sinistre.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
