Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Rei republicà salvat pel PSOE

La paradoxa és que ningú haurà fet tant per aconseguir una república com Joan Carles I, ni ningú haurà lluitat tant per la monarquia com el PSOE

3
Es llegeix en minuts

Res exemplifica millor la grotesca decadència de Joan Carles I que el seu desvergonyit viatge a cara descoberta des de la dictadura dels Emirats Àrabs al passeig amb barco de Sanxenxo amb parada final a la Zarzuela, i ens hem de començar a preguntar si l’espectacle tragicòmic que ens ha brindat des de la seva arribada a Espanya no és en realitat la campanya encoberta d’un republicà disfressat de rei emèrit que té per objectiu enderrocar la monarquia. Perquè, efectivament, ningú pot igualar Joan Carles I en el seu esforçat afany per humiliar la institució que encara representa el seu fill. I perquè, vist en perspectiva, el senyor que va començar a sabotejar la monarquia caçant elefants i pronunciant aquell patètic «no tornarà a passar» (evolucionat en l’«Explicacions, ¿de què?» escopit aquest cap de setmana), que és el mateix que es va repartir amb la seva amant desenes de milions d’euros procedents d’una altra dictadura com l’Aràbia Saudita, ha aconseguit passar en temps rècord de ser el cap d’Estat que presumptament va salvar la democràcia el 23-F a convertir-se en un passat defraudador fiscal que es fon les seves comissions davant dels nostres nassos sense immutar-se. Només un sabotejador amb ideals republicans pot aconseguir en tan poc temps rebentar el relat del rei exemplar que tant va costar fabricar, i que durant un parell de dècades va servir per tapar que aquell cap de l’Estat que ens havia protegit de Tejero era en realitat un ungit de Franco que va néixer d’una dictadura. Ens podem preguntar, a més, si aquest republicà disfressat de regatista decrèpit no ha compromès greument la monarquia amb la seva explosiva i pública reunió amb el seu fill, que corre el risc de veure com la infàmia del pare, ara blanquejada en una perillosa trobada, pot acabar infectant tota la institució.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

També podem sospitar que si el PSOE, que porta les paraules Socialista i Obrer en les seves sigles, continua aguantant la institució i es limita de moment a deixar anar una certa indignació de Pedro Sánchez i d’algun ministre com Carmen Calvo, és perquè el partit ha tingut sempre la convicció que acabar amb la monarquia era sinònim d’acabar amb el règim del 78. És cert que no havíem vist mai un ministre del Govern dir «delinqüent» a l’emèrit com ho ha fet Alberto Garzón, però la institució no trontollarà mentre l’únic partit que la qüestioni sigui Podem. En l’extrem dret de l’arc parlamentari, s’ha passat curiosament de l’indissimulat menyspreu al rei que mostrava Aznar quan governava (pel simple fet que creia que li robava protagonisme) a un neomonarquisme patriòtic impostat per Vox, i que ha obligat una vegada més el PP a competir en postureig. Al mig, l’únic partit que té l’única clau per fer saltar la monarquia és el PSOE, però l’enuig teatralitzat del Govern i el calculat silenci de Felipe González són dues cares de la mateixa moneda: no hi haurà canvi si no hi ha alternativa, i no sembla que n’hi pugui haver. Diguem que les barrabassades de l’emèrit no van més enllà de provocar «incomoditat» o «decepció», però res de moment semblant a una reforma o a una ruptura. Paradoxalment, qui de moment salva el rei republicà, i per extensió la monarquia, és el PSOE. La situació és tan delirant que ara mateix els únics detractors eficients de la monarquia són Podem i el mateix rei emèrit, tots dos iguals de republicans i decidits a enderrocar una institució centenària. No obstant, ni tots els republicans junts que han lluitat durant dècades per la seva causa poden igualar la incommensurable feina que està fent aquests dies Joan Carles I per desprestigiar definitivament la monarquia. El mínim que podrien fer-li és un homenatge.

Temes:

PSOE