Anàlisi de la campanya militar | Una tragèdia humana invisibilitzada pel soroll de les armes

Es tracta, en primer lloc, de recordar que hi continua havent morts i ferits diàriament. Sense cap possibilitat d’establir un balanç fidedigne només queda, almenys de moment, limitar-se a acceptar les estimacions que fa Kíiv, amb Volodímir Zelenski parlant molt recentment d’una ràtio diària de 100 soldats morts, amb fites tan tràgiques com la que ha afectat els pilots i tripulants dels helicòpters que han subministrat recolzament als defensors de l’acereria d’Azovstal, arribant fins a un 90% de morts. Si s’aplica a més el macabre càlcul habitual per determinar el nombre de ferits –dos o tres per cada mort–, segurament la xifra resultant estaria per sobre dels 27.000 combatents, als quals s’ha d’afegir així mateix un nombre indeterminat de presoners i desapareguts. Una notable pèrdua de capital humà, incrementada pel nombre de baixes civils que, com passa desgraciadament en la pràctica totalitat de les guerres actuals, s’han convertit en objectius explícits dels violents i en moltes ocasions superen amb escreix les registrades entre les forces combatents. L’última dada que ha ofert l’ONU, fins al 20 d’aquest mateix mes, confirma que s’han pogut verificar 3.838 morts de civils i més de 4.000 haurien resultat ferits, tot i que immediatament afegeix que les xifres reals poden ser considerablement més altes.

A això s’hi afegeix l’extraordinari nombre de persones refugiades i desplaçades. D’una població inicial de 44 milions d’habitants, actualment s’estima que més de 6,5 milions han abandonat el país, mentre que més de 8 han deixat casa seva i malviuen en altres localitats ucraïneses. No deixa de ser xocant, i preocupant, que mentre que en els primers dies de la invasió aquest tema era molt present als mitjans de comunicació i a les agendes polítiques, avui ha desaparegut pràcticament per complet. Una cosa que tindria sentit si aquestes persones haguessin pogut tornar a casa o la comunitat internacional hagués garantit completament la seva assistència i la seva protecció; però som molt lluny de veure complert aquest deure no només ètic sinó també jurídic per a tot Govern que hagi firmat la Convenció de l’Estatut de Refugiats de 1951.

Notícies relacionades

Un decret condemnat a decaure

BCN necessita ‘expats’ i ‘colivings’

I encara hi ha una tercera dinàmica, menys visible que les anteriors, que afecta no pas menys d’1,3 milions d’ucraïnesos ressituats en territori rus. Es desconeix quin percentatge d’aquestes persones han optat lliurement per buscar refugi a Rússia i quina obeeix a una imposició de Moscou, continuant una pràctica que ja la Unió Soviètica va desenvolupar amb profusió fa dècades.

Sigui com sigui, és elemental entendre que aquesta tragèdia humana té un extraordinari cost per a Ucraïna. En meitat de la guerra suposa un vital desavantatge per enfrontar-se als seus invasors i per sostenir l’esforç bèl·lic en què el país està entossudit. I, pensant en la reconstrucció futura, implica una irrecuperable pèrdua de capital humà que dificultarà encara més la sortida del túnel on actualment es troba Ucraïna.