Mbappé, de la frustració al ridícul

Florentino, contra dos països

En l’esperpèntica resolució del cas Mbappé hi ha qui pensa que Florentino Pérez ha patit la frustració més gran de la seva vida personal i professional, inclosos, potser, la multitud de concursos d’autopistes que ha hagut de perdre amb ACS per tot el món. Però parlem de frustració perquè, en el cas de l’estrella francesa, el totpoderós president del Reial Madrid s’enfrontava (hi va haver moments en què no semblava que en fos conscient) a dos països: França, que no podia permetre que el seu jugador franquícia, el líder de la seva selecció, el representant més gran del seu esport, jugués durant del seu país, i Qatar, que no només ha comprat un Mundial saltant-se tots els drets (humans) del món i molt més, sinó que té els diners per càstig i el fa servir, tot i que malament, en el que li dona la gana. La frustració, doncs, es produeix quan ho intentes i fracasses.

El ridícul, no obstant, es podria aplicar a l’exèrcit d’informadors, premsa, ràdio, televisió, xarxes i món modern del núvol que fa mesos i mesos que explic al detall com, quan i de quina manera s’havia de produir l’arribada de Mbappé al Reial Madrid per marcar una nova dècada. No s’ha d’oblidar (i això hauria d’haver sigut un signe que fes sospitar aquest final horrible per a la Casa Blanca) que el PSG va rebutjar una oferta de Florentino de 200 milions d’euros quan només li quedava un any de contracte al francès. I no s’ha d’oblidar que, en diners, per molt que s’enfadi Javier Tebas, no hi ha qui guanyi els qatarians.

La notícia falsa permanent

Sé que molts de vostès deue pensar (i fan bé) que els mitjans de comunicació futbolístics es passen el dia transmetent notícies falses sobre possibles fitxatges. En la nova era Laporta s’han produït 47 notícies falses (els he comptat), començant per Haaland, Lewandowski, Di Maria, Christensen, seguint per Gabriel Jesús, Soler, Wirtz, Isak i acabant per Adeyemi, Cavani i Marcos Alonso. ¡47! Però, en el cas de les intoxicacions blaugrana, tothom els concedeix, coneixent Joan Laporta, la credibilitat que toca. El problema és que, fins ara, tothom es creia Florentino Pérez i, per descomptat, aquells que rebien la seva trucada, whatsapp o la trucada de José Ángel Sánchez, la seva mà dreta, no posaven en dubte el que els explicaven. Mai. Com em va dir un dia un representant d’un jugador de l’elit espanyol, «al Reial Madrid no se li pot dir no».

Dir «no» al Madrid

Doncs n’hi ha hagut un que li ha dit que no i, a sobre, sense cap explicació. Se suposa que per diners. Sí, d’acord, per molts diners. Però és que Florentino Pérez tampoc va contemplar aquesta possibilitat, que algú que havia rebutjat així, de sobte, 200 milions pel seu futbolista, el forrés de centenars de milions amb un argument tan senzill com «tens 23 anys, et forres ara i als 26 marxes on vulguis, seràs més ric i més bon jugador».

Repeteixo, no deixa de ser curiós (i fins i tot té un punt de divertit) que, amb aquesta insolència, empetitit el que diuen que és el club més gran del món, qui hagi d’explicar el succeït no sigui el president (gairebé amo) de l’entitat blanca, sinó tots aquells periodistes que es van posar al servei del club per cantar no només les mil i una excel·lències de la magistral i ben dissenyada operació Mbappé, sinó descartar també que el fitxatge pogués fallar, no produir-se.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Al Reial Madrid no se li pot dir que no, ni quan es filtra que Mbappé ja ha fitxat.

P.D.: Potser Florentino Pérez li va fer signar una clausula a Kylian Mbappé com la que li va fer signar a Luis Figo i un dia d’aquests ens assabentarem que el Reial Madrid ha ingressat en caixa 500 milions d’euros per incompliment de contracte per part de l’estrella francesa. ¡Serà per diners!