Anàlisi

El subministrament d’armes a Ucraïna vist des de Moscou

  • La major part de l’ajuda militar internacional entra a Ucraïna pels 535 quilòmetres de frontera amb Polònia

3
Es llegeix en minuts
eeuu-armas-reuters

eeuu-armas-reuters

Existeix un consens generalitzat que interpreta el subministrament d’armes a Ucraïna com un factor decisiu per explicar la situació actual en el camp de batalla, amb les forces armades ucraïneses no només en condicions de frenar l’ofensiva russa, sinó fins i tot de recuperar territori en algunes zones del Donbass. Es podria pensar, per tant, que per a Moscou hauria de ser una prioritat absoluta impedir que aquestes armes arribin al seu destí; sobretot tenint en compte que, en tot just tres mesos de combats, s’ha passat d’un subministrament amb comptagotes d’armes lleugeres a un altre de generalitzat, amb més de 25 països decidits a recolzar Kíiv amb tota mena d’obusos i canons, míssils antiaeris i antitancs, helicòpters, blindats i, per descomptat, munició de tots els calibres imaginables.

Una mirada al mapa i a l’alineament polític i militar dels veïns d’Ucraïna redueix les possibles vies terrestres d’arribada de material de defensa en mans de les forces ucraïneses a Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania. A això s’hi ha d’afegir la via marítima, a través dels mars Negre i d’Azov, i l’aèria.

Aquesta última és la que menys es fa servir tant per la limitació de capacitat de càrrega que té un avió en comparació amb els vaixells o els trens, com, sobretot, per l’amenaça que representa l’aviació de combat russa desplegada a través de l’espai aeri ucraïnès. És cert que Rússia no ha aconseguit en cap moment el domini total de l’aire, però compta en tot cas amb una molt considerable llibertat d’acció. A la via marítima és on Moscou compta amb més avantatge, al disfrutar del domini pràcticament absolut de les aigües esmentades, sense que Kíiv pugui de cap manera competir-hi, més enllà d’atacar amb foc artiller des de la costa els vaixells que s’atreveixin a acostar-s’hi molt. A la pràctica, els 18 ports que Ucraïna té en els 1.000 quilòmetres de costa que donen als esmentats mars estan sotmesos a un bloqueig pràcticament total per part de la flota russa.

Notícies relacionades

En conseqüència, és per via terrestre per on es desenvolupa aquest vital corrent de recolzament a les forces ucraïneses, amb Polònia com a corredor principal a través dels 535 quilòmetres de frontera comuna. A l’espera de saber en el seu moment fins a quin punt s’ha complert a la pràctica el rebuig inicial d’Hongria i Romania per al trànsit de material de defensa per a Kíiv a través dels respectius territoris, i amb Eslovàquia adoptant un molt baix perfil en aquesta matèria, Polònia figura a tots els efectes com la principal porta d’entrada. És allà on arriba gran part del material procedent de molt diversos punts –que inclou tot el que porten els enormes Boeing C-17 Globemaster, procedents de la base aèria de Dover (Delaware, EUA)– per introduir-lo per carretera o ferrocarril a Ucraïna.

Vista des de Moscou, l’amenaça que representa aquest creixent flux d’armes ha d'amoïnar els planificadors i executors de l’«operació militar especial», conscients que si haguessin aconseguit avortar-lo avui la seva situació bèl·lica seria molt més avantatjosa i, probablement, determinant per aconseguir la victòria. Per això el que sorprèn és que, més enllà de tot just mitja dotzena d’atacs a nusos i vies de comunicació i escasses desenes d’atacs a dipòsits de munició o polvorins ubicats en sòl ucraïnès, Rússia no hagi muntat una campanya sistemàtica d’atacs aeris i artillers per impedir els subministraments. ¿No vol, per temor d’incitar encara més a la rebel·lió els països que recolzen el seu enemic, o simplement no pot?