Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’arrel de la prostitució
No hi haurà llibertat sexual fins que no s’ataqui la violència sexual executada per proxenetes i bagassers. El seu negoci criminal continua. I aquests, per ara, continuen aplaudint
En tots aquests anys hem après qüestions importants. Per exemple, amb la guerra d’Ucraïna sabem l’important que és tancar les vies d’ingrés de Rússia perquè no es pugui finançar. També sabem quela violència de gènere no s’acaba donant només ajudes a les víctimes, sinó amb mesures contra l’agressor i sense que aquest tingui contacte amb la víctima. En un o un altre cas hem après que cal anar a l’arrel del problema per evitar que prossegueixi.
Sempre que escric d’alguna cosa, penso en els qui el pateixen. I quan penso en les dones explotades sexualment m’imagino les atrocitats que van haver de viure ahir mateix: sentir l’ordre dels seus proxenetes, que les droguen, amenacen o peguen, i la soledat davant el bagasser, que l’obliga a fer el que ell vulgui. Ni tan sols saben si l’endemà podrien estar mortes.
Suposo que aquestes dones deuen dir que per a què serveix un feminisme que no pensa en elles amb urgència. I tenen raó. A elles no les salva el discurs de «dones lliures» i «empoderades» perquè no és la seva realitat. Tampoc la hipocresia d’un sector que dona la culpa a un «feminisme blanc» per desviar la falta de responsabilitat, desinformar sobre l’abolicionisme i que no focalitza el problema en els qui el sostenen.
Entretots
¿Qui? La prostitució existeix perquè en les seves arrels hi ha la criminalitat, els proxenetes i els bagassers. I, sense ells, no existiria ni demanda ni el lucre aliè. Sempre queda la sensació que les dones prostituïdes no és que siguin les últimes. Sinó que són, sempre, les oblidades. En les seves qüestions sempre se cedeix, res és urgent i s’apel·la a un etern debat que deixa temes pendents en punt mort. Dones de primera i de segona. Encara més quan moltes d’elles són emigrants o pobres.
No es pot demanar igualtat en una societat que permeti la més gran de les desigualtats en el dia d’avui. No hi haurà llibertat sexual fins que no s’ataqui de soca-rel la violència sexual executada per proxenetes i bagassers. El seu negoci criminal continua. I aquests, per ara, continuen aplaudint. Perquè semblen intocables.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
