Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Zelenski als toros, al bar i de comunió

No negaré que la invasió russa d’Ucraïna és lletja, però la del president ucraïnès en les nostres vides és bastant pesada

3
Es llegeix en minuts
Zelenski als toros, al bar i de comunió

Zelenski en el Congrés, assenyalant les empreses espanyoles que, segons ell, es porten malament perquè tenen tractes amb Rússia. Zelenski de ‘tournée’ per un munt de parlaments. Zelenski a l’ONU. Zelenski a Cannes reclamant el cine que no calli. Zelenski als Grammy, assessorant sobre què han de dir les lletres de les cançons. Zelenski a la comunió de la seva neboda, lector, el pròxim cap de setmana, a la mínima que els pares de la nena es despistin. Em passo els dies en tensió. Sabent que en qualsevol acte, sigui del tipus que sigui, arreu del món, pot aparèixer Zelenski amb la seva samarreta verda (¿no en té cap altra?), d’aquests que venen a la secció de caça del Decathlon, donant la tabarra en vídeo, em sembla veure’l per tot arreu. Quan soc al Fogons mirant el futbol no m’atreveixo a anar al lavabo, no fos cas que m’aparegui sota la tapa del lavabo. ¿Per tant, pixar al carrer? Impossible. ¿I si apareix sobre la copa d’un arbre? A l’arribar a casa, amb la bufeta a punt d’explotar, pujo a peu per evitar trobar-me’l a l’ascensor. Evito mirar la televisió per si aprofita per sortir-hi. No negaré que la invasió russa d’Ucraïna és lletja, però la de Zelenski en les nostres vides és bastant pesada.

Diumenge passat, a Las Ventas, juraria que era Zelenski qui torejava el quart toro, vestit de verd oliva i or, en lloc de Curro Díaz. Potser em confonc, perquè em va tocar un seient a dalt de tot i el toro semblava un gat, però serveixi aquesta impressió perquè entenguin que això meu ni és vida ni és res. Després de la corrida, ¿no era Volodímir el cambrer que servia canyes al bar Los Toriles? Suposo que no, perquè minuts després estava treballant com a revisor al tren de tornada a Girona. Tinc por de complir diumenge la tradició de prendre l’aperitiu al bar Cuéllar, no fos cas que hagin contractat Zelenski de cuiner. Fins i tot el gat que tenim a casa està començant a tenir cara de president ucraïnès.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest home la guerra no la guanyarà, però almenys rellançarà la seva carrera televisiva. De moment, a més de les seves aparicions per sorpresa, ja tenim els primers productes de marxandatge i ja hi ha empreses que preparen roba, tabac i cervesa amb el seu nom; només em faltaria trobar-me un quinto de Zelenski sobre la barra. He vist també espelmes amb la seva foto i no tardaran a vendre’s samarretes, com les de Pocahontas i altres personatges de Disney.

Notícies relacionades

Algú hauria d’advertir Zelenski que ja sabem tots que hi ha guerra a Ucraïna, que compte amb la nostra solidaritat, no es preocupi i que fins i tot en el futbol televisat ens posen durant noranta minuts un cartellet de «No a la invasió», que al principi alguns pensàvem que es referia als 40.000 alemanys de l’Eintracht al Camp Nou, però a hores d’ara ja sabem que no era això. Que ens deixi en pau i que es dediqui a treballar pel seu país, que feina no li falta, que si tots els presidents de països en conflicte fossin tan pesats com ell no hi hauria frenopàtics al món per ingressar-nos a tots.

Estic en contra de totes les guerres, com tothom excepte els que hi guanyen diners, però amb dir-ho una vegada n’hi ha prou. No fa falta que ens envaeixis, Volodímir, que com a comediant ets pesat i repetitiu.