Les pimes no en saben, de bombolles

En cas de confirmar-se, estaríem davant un més dels recurrents episodis d’eufòria que, inevitablement, succeeixen els de depressió, com bé assenyala la història econòmica, plena de successos similars. Caldrà veure com, en els temps immediats, evolucionen els diversos fronts oberts en l’àmbit polític i econòmic, que poden incidir directament en la sostenibilitat d’unes companyies que tendeixen a estar molt sobrevalorades. A més, no només han rebut quantitats descomunals de diners, sinó que, també, han comptat amb una admiració sense fissures de les elits econòmiques i les autoritats, malgrat la limitada contribució de la gran majoria a l’ocupació i al benestar col·lectiu.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per contra, l’ocupació es continua concentrant en aquesta espessa amalgama de petites i mitjanes empreses que estan mostrant una sorprenent capacitat de resistència, superant una infinitat de crisis successives. I que, desafortunadament, no compten amb el mateix reconeixement que les tecnològiques, ni en el discurs econòmic dominant ni en les polítiques públiques.

Benvingudes siguin les ‘start-ups’, però l’atenció s’ha d’orientar prioritàriament a aquest dens teixit de pimes al qual prestem poca atenció, potser pel seu perfil discret i perquè ja li suposem una enorme capacitat de resiliència, sustentada en un accionariat compromès i estable, que es guia per un projecte a llarg termini en què, sovint, compromet el seu patrimoni personal. Unes pimes que, a més, no provoquen bombolles que acaben per perjudicar tothom.