Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La infame i fosca càrrega contra un seguici funerari
¿Hi pot haver alguna cosa més infame i fosca a la Terra, més ignominiosa, que fer retrocedir amb violència el dolor d’un enterrament?
En alguna de les múltiples explicacions sobre Sagitari A*, el forat negre que ara ja sabem quina cara té, he llegit que no hi ha cap risc que el Sistema Solar hi pugui caure. La veritat és que tenir a mà aquesta informació no sé del cert si m’ha tranquil·litzat o m’ha anguniejat. Si algú ho ha escrit és que algú ha imaginat que podia ocórrer, no pas demà passat, però un dia o un altre. Potser resulta que l’apocalipsi serà això: escolar-se aigüera avall, com si fóssim el líquid que cau per l’embut. Ni trompetes ni cavalls al galop. Un “glups” ràpid i asèptic. Indolor.
Mentrestant, però, més enllà de la fascinació galàctica per la immensitat, la terminologia popular continua associant els forats negres a la maldat, a monstres que tot ho fagociten, ogres d’un conte infantil. I resulta que els tenim a tocar, i no pas perduts enmig de la Via Làctia. A Palestina, per exemple, la metàfora és precisa quan veiem les imatges de soldats israelians que carreguen contra el seguici mortuori de la periodista Shereen Abu Aqleh, assassinada pel mateix exèrcit que interromp el ritus. ¿Pot haver-hi res de més infame i obscur a la Terra, de més ignominiós, que fer recular amb violència el dolor d’un enterrament?
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
