Ser turista institucional a Ucraïna

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

09 de maig del 2022. 15:24

0 Comentaris

Susan Walsh/REUTERS

S’imposa el turisme solidari tipus Glovo. És a dir, es tracta de fer arribar un producte (la solidaritat) al client (el poble sotmès, víctima de la guerra) i, un cop fet el lliurament, tornar a agafar la bicicleta per repartir més pau i concòrdia per tot el món. De fet, partim de la base que el turista és aquell que va al lloc, però sempre pensa que tornarà aviat a casa, i tant li és si l’atractiu és un terratrèmol devastador o una conflicte bèl•lic. Hi ha presentadors famosos que van a passar uns dies al front i en tornen esgarrifats i amb ganes de dir que s’han esgarrifat, al front. Hi ha cantants, com Bono, que compren accions en el mercat de les bons intencions i s’inventen un concert clandestí que resulta que és més mediàtic que els de pagament. I després hi ha la senyora Jill Biden, que també visita Ucraïna, no pas per res, sinó per fer-se la foto amb l’esposa de Zelenski, el Dia de la Mare, amb un ram de flors silvestres. Ben bé com en aquelles trobades dels líders mundials en les quals les dones, mentre els homes governen, es distreuen i visiten escoles de ballet i fàbriques d’embotits. Només els faltava una guardiola per adonar la versió contemporània de l’antiga i sexista mesa petitòria.