Un pla de sancions europeu defectuós

El pla de la Comissió Europea enriquirà encara més el Kremlin per la pujada de preus, com a mínim en el que queda d’any, i perjudicarà greument l’economia europea i mundial. Un elevat aranzel europeu a les compres de cru rus, com han proposat diferents economistes, retallaria els ingressos del Kremlin sense desestabilitzar els preus mundials del cru. Els beneficiaris d’aquesta situació són les grans companyies petrolíferes, com Repsol, BP i Shell, que han duplicat els seus beneficis.

Per afrontar amb èxit el desafiament de Rússia, la UE necessita una sòlida expansió econòmica, no una recessió, i mantenir la cohesió social, que està amenaçada per l’alça dels preus energètics i del cost de la vida en un entorn de greu desigualtat i descontentament social. El creixement econòmic de la UE ja es va frenar en el primer trimestre d’aquest any i la pujada que s’està produint en els tipus d’interès a la UE (deute, euríbor, préstecs bancaris) complica encara més el panorama.

Alça en els mercats

El mer anunci del pla de vetar a la UE el petroli rus va provocar el 4 de maig l’alça immediata del cru Brent de referència de 105 a 110 dòlars el barril. Aquest 6 de maig cotitza per sobre dels 113 dòlars, un 74% més car que fa un any i un 24% més que dies abans de la invasió d’Ucraïna.

Malgrat l’impacte que tindrà el veto al cru rus, la Comissió Europea no va acompanyar la mesura amb un pla econòmic per contrarestar els seus efectes a la UE, com li va retreure el Parlament Europeu. Tampoc s’ha tingut en compte el cost d’adaptar infraestructures especialitzades en cru rus (refineries, oleoductes) a diversos països. Així mateix, sorprèn l’absència mesures per reduir el consum de carburants, com fomentar l’ús del transport públic mitjançant una subvenció massiva que permeti rebaixar-ne el preu.

La secretària dels Tresor dels EUA fa més d’un mes que insta la UE a ser cauta sobre el veto al cru rus per l’efecte desestabilitzador que tindrà als mercats i en l’economia d’Europa i a escala global, atès l’elevat volum que representen les importacions europees i el limitat augment de la producció de petroli promès per països de l’OPEP. La UE importa actualment uns 3.500 milions de barrils diaris de cru i productes petrolífers russos, cinc vegades més dels que importaven els EUA el 2021.

Un pla amb greus defectes

Notícies relacionades

Obrir-se les venes

L’espectacle més gran

Els economistes Guntram Wolff, Georg Zachmann i Simone Tagliapietra, del think tank europeu Bruegel, també adverteixen dels greus defectes del pla de la Comissió Europea. Remarquen que encarirà el preu mundial del cru durant el període transitori abans que s’apliqui l’embargament (com ja ha passat), cosa que incrementarà els ingressos russos mentre perjudicarà greument l’economia europea i mundial. Bruegel indica que l’alça de preus permetrà al Kremlin compensar amb escreix l’eventual minva d’exportacions. Rússia, a més, ja està augmentant substancialment les seves exportacions de cru a altres països, com l’Índia, Egipte i la Xina. El Govern rus va basar el seu pressupost d’ingressos en un preu del barril a 44,2 dòlars el 2022, 45 dòlars el 2023 i 45,9 dòlars el 2024, molt menys de la meitat del preu actual, cosa que li deixa marge per obtenir elevats ingressos malgrat el descompte que ofereix de 30 dòlars per barril a l’Índia.

Malgrat el risc de represàlia russa amb un tall del subministrament de gas a Europa, sense el qual quedaria desestabilitzada l’activitat econòmica a Alemanya i altres països, la UE continua mantenint un nivell de reserves de gas molt baix. El tall de subministrament de gas rus a Polònia i Bulgària no ha accelerat l’increment de les reserves nacionals. Només Portugal, Polònia i Espanya disposen d’un nivell elevat de reserves (88,8%, 81,4% i 62,3%, respectivament), mentre que la mitjana de la UE se situa en el 34,9% i a Bèlgica baixa al 15,6%.