Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’espionatge a Espanya, captar una atmosfera
A hores d’ara, no recordo qui espia a qui, si és que hi ha un Estat paral·lel i tèrbol que fa el que li dona la gana, si és un atac furibund i persistent contra la democràcia, si es tracta d’un desgavell increïble o si és una cortina de fum
Intento posar ordre (mental) en tot el desori (fenomenal) que s’ha muntat amb el Pegasus i tinc la mateixa sensació que després d’haver vist una sèrie de David Simon i George Pelecanos. Sé que va de Baltimore i de Nova Orleans, sé que hi ha policies corruptes i droga i violència, sé que hi ha foscor i males arts, però no aconsegueixo retenir el nom dels protagonistes ni sé, amb exactitud, quin paper hi juguen i quin és l’entrellat de la història. Amb aquest espionatge de cada dia em passa més o menys el mateix. A hores d’ara, no recordo qui espia a qui, si és que hi ha un Estat paral•lel i tèrbol (unes estructures obscures) que fa el que li dona la gana, si és un atac furibund i persistent contra la democràcia, si es tracta d’un desgavell increïble (“tot sembla molt confús”, ha dit Jon Iñarritu en seu parlamentària), si és una cortina de fum o una pràctica habitual de l’Estat de Dret que s’acaba convertint, doncs, en un Estat de Desfeta. O totes aquestes coses juntes. Em queda, com a 'The wire', la sensació d’haver captat una atmosfera, el perfum agre que impregna els carrers on hi ha foscor, corrupció i males arts. La desagradable sensació de viure en un país on això és el pa de cada dia.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
