Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La rebuda entusiasta d’‘Alcarràs’ i el treball dels elitistes
Determinats assoliments fan néixer en alguns individus la necessitat de certificar que ells no formen part del conglomerat social que enalteix el producte lloat en grau extrem
Es dona la circumstància que determinats assoliments fan néixer en alguns individus la necessitat de certificar que ells no formen part del conglomerat social que beneeix i enalteix el producte lloat en grau extrem. Ells són diferents i necessiten demostrar-ho, i per això opten per abandonar la multitud, el ramat, el gregarisme, just quan aquesta massa s’estén fins als racons més insospitats i coincideix en un veredicte compartit. L’opinió unànime es converteix en dogma de fe i és així que els individus dels quals parlava fugen, notablement molestos, fins que troben empara al seu refugi de menyspreu i superioritat, de clemència o infatuada benevolència.
Ha passat amb ‘Alcarràs’, per exemple. He llegit (i no parlo d’espectadors corrents, sinó de ciutadans coneguts i amb reconegut criteri artístic) que la pel·lícula és freda, potser perquè «les expectatives eren excessives». I també he vist com han fet mofa del film anunciant «històriques dormides» durant la projecció. ¿Què provoca una inquietud tan urgent i desitjosa de demarcar-se? Potser és així com es construeix una cultura elitista, amb l’obsessió per fugir del ramat sense ni tan sols saber quin és el ritme dels bels.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
