La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Anem cap a l’estagflació?

L’economia ja creix poc (0,3% el primer trimestre) mentre que la inflació ha passat en un any del 2% al 8,3%

3
Es llegeix en minuts
¿Anem cap a l’estagflació?

Aquest dimecres s’obren les jornades anuals del Cercle d’Economia i, tot i que Pegasus ho domina tot, serà obligat parlar d’economia. Fa poc hi havia consens que el 2022 seria un gran any per a les economies occidentals. ¿Tornaven els bojos anys 20 del segle passat? Però va ressorgir la inflació, Putin va envair Ucraïna i ara hi ha por de l’estagflació (creixement escàs, inflació disparada). L’FMI ha aixecat acta que l’horitzó econòmic s’ha ennuvolat i molts analistes es pregunten si reviurem els anys 70 (del segle XX) quan l’estagflació va dominar l’economia després de la primera pujada del preu del petroli.

I hi ha indicis. L’economia europea va créixer només un 0,2% el primer trimestre mentre que la inflació es va disparar al 7,5% quan fa un any estava en l’1,6%. Espanya està immersa en aquesta ona. El creixement del primer trimestre ha caigut al 0,3% quan en l’anterior va ser del 2,2% i la inflació s’ha elevat al 8,3% a l’abril quan fa un any estava en el 2%. Sí, la inflació ha baixat una mica respecte al març, però la subjacent (sense l’energia), que és més perillosa per la seva capacitat d’arrossegament, ha pujat un punt fins al 4,4%.

¿Què passarà els pròxims mesos? Convindrà escoltar dijous el que diu al Cercle la vicepresidenta Calviño i escrutar atentament els seus gestos. La setmana passada ja va rebaixar el creixement previst del 7% al 4,3%, una mica per sota de l’apuntat pel Banc d’Espanya i l’FMI, tot i que aquelles previsions eren anteriors al 0,3% del primer trimestre. I va admetre que la inflació seria més alta, de l’ordre del 6%. El dubte és si aquestes noves previsions tornaran a pecar d’optimisme oficialista

Potser creixem un 4,3% perquè la segona part del 2021 va ser bo i el creixement anual en el primer trimestre està en el 6,4%. Tenim, doncs, a favor l’efecte arrossegament, però cada dia hi ha més incertesa i més empreses en dificultats.

Més dubtes hi ha sobre la previsió d’inflació. L’augment fins al març va ser esgarrifós (va arribar al 9,8%) i la inflació subjacent segueix a l’alça en el 4,4%. I l’IPC castiga tothom perquè retalla el poder de compra, però perjudica més les capes socials menys afavorides. Per això genera tensió social i perjudicis econòmics. Després del trist 0,3% del PIB del primer trimestre hi ha una caiguda del 3,7% en el consum de les famílies. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El Govern confia en la baixada del preu de l’electricitat, que pot permetre l’acord de principi arribat amb la UE. Però l’«excepció ibèrica» s’ha d’implementar i –contra el previst– no es va fer en el Consell de Ministres d’aquesta setmana perquè hi ha «detalls» pendents amb Brussel·les. Veurem el que aclareixen les vicepresidentes Rivera i Calviño.

Notícies relacionades

I el teló de fons és que el BCE deixa de comprar aquest estiu deute dels estats, que és el que ha permès els programes socials dels últims anys. Es podia generar deute sense problemes perquè Frankfurt el comprava. I el BCE, tot i que es resisteix amb raons a seguir el patró americà (la Fed apujarà aquesta setmana els tipus un 0,50%) ha de fer-ho abans de final d’any. A més, el deute públic ja s’encareix. A Alemanya, fins fa poc, li pagaven per endeutar-se, ara el bo alemany a 10 anys ja està en el 0,92%. I l’espanyol, que al desembre estava en el 0,5%, s’acaba de posar per primera vegada en 6 anys per sobre del 2%.

Al Cercle tant Sánchez com Calviño haurien de parlar clar. Ho exigeixen la incertesa i una inflació del 8,3%.