Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Elon Musk, Twitter i els crits a la plaça
La meva experiència a la xarxa social em diu que ja s’acosta bastant al desgavell d’un espai on s’imposa més el crit i l’exabrupte que la civilització. Però també és cert que si les coses poden anar a pitjor és molt probable que vagin a pitjor.
Elon Musk ha dit que Twitter s’ha convertit, de facto, en una plaça pública. Deu tenir raó. I decideix comprar la plaça per una quantitat insolent i vomitiva de calés, tants com 44.000 milions de dòlars. Sense comparació, és la xifra més elevada que s'ha pagat mai per una xarxa social. He sentit de tot. Des dels qui diuen que és un caprici de milionari fins als que adverteixen que la irrupció del magnat estrambòtic que fabrica cotxes elèctrics i vol conquerir l’espai pel seu compte és una autèntica amenaça per al sistema democràtic. Descartat el caprici, el problema de fons, pel que sembla, és la moderació del contingut, és a dir, la possibilitat que la plaça sigui un descampat salvatge, un camp de batalla sense regles. La meva experiència em diu que a hores d'ara ja s’acosta força al desgavell d’un espai on s’imposa més el crit i l’exabrupte que la civilització. Però també és cert que si les coses ser pitjors és molt probable que vagin a pitjor. Quan Elon Musk parla de la llibertat d’expressió com a «imperatiu de la democràcia funcional» no sabem si vol dir que funcioni o que hagi d’admetre, amb la vella paradoxa de la tolerància de Popper, els exabruptes i els crits dels qui la volen destruir.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.