Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els llibres mullats
Després de la pluja per Sant Jordi, les petites llibreries amb parades al carrer no tenen clar encara com pagaran el que van comprar en ferm
El paper passat per aigua té una olor desagradable. Aquesta barreja de fusta feta pasta, amb la lignina en proporcions mesurades, que són un polímer format per grans molècules, quan es mulla fa pudor. Això que descric, sense tenir-ne ni idea, conserva una olor característica que en sec fa olor de llibre quan té coberta. ¡Qui no ha olorat profundament un llibre per gairebé extreure’n la història que explica! Una delícia.
Doncs aquest Sant Jordi els llibres mullats van deixar una aroma que no té res a veure amb el perfum d’un llibre de nou. La mala sort ha provocat que petites llibreries amb parades al carrer no tinguin clar encara com pagaran el que van comprar en ferm.
Entretots
El negoci de la llibreria és rendible si es tenen dues precaucions: tornar el llibre a temps i no voler ser una biblioteca. La primera facilita una rebaixa en la factura pel que no s’ha venut. La segona aconsegueix que l’establiment no gasti els petits beneficis obtinguts en les vendes. Qüestió d’equilibri previngut.
Però els llibres mullats de Sant Jordi s’han quedat en uns llimbs, de moment, tot i que els gremis i Cultura hagin avançat que hi trobaran una solució. Perquè no van ser els exemplars, també les carpes que, en molts casos, van volar.
Les editorials normalment accepten devolucions sense problema. Per això són les últimes a saber si un títol ha funcionat fins que no arriben les xifres de devolució. És una metodologia gairebé única a Europa. En altres països el llibreter compra, ven i assumeix el cost.
En aquest cas, els llibres deformats i inservibles no són acceptats per les distribuïdores, ni per les editorials. Llibre defectuós. Així que tenen un problema, malgrat la ràpida resposta de les institucions davant la tempesta.
Notícies relacionadesLes grans llibreries amb musculatura financera s’enfronten al problema amb menys risc. Però les petites, les dels barris, que aposten per Sant Jordi amb comandes superiors a la mitjana pensant a vendre més, aquestes ho tenen pitjor.
La qüestió és què ha de fer ara un petit establiment. ¿Torna el llibre amb el risc que no l’hi acceptin o espera a alguna acció imaginativa amb descomptes sabent que el seu cost ha sigut superior?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
