Article d’Imma Sust Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Síndrome de la cara buida

Atesa l’ansietat que pateixen els adolescents al sortir de casa amb la cara descoberta, potser podríem aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre els filtres d’Instagram i altres aplicacions

1
Es llegeix en minuts
Síndrome de la cara buida

Dos anys esperant el moment per poder treure’ns la mascareta i resulta que ara alguns no poden viure sense. Un exemple clar de com els éssers humans ens adaptem als mals moments i a les crisis. No tenim cap altra opció. Estimar el que no pots canviar i et fastigueja és una bona manera de plantar cara al dolor. De res serveix enfadar-se amb el que és immutable. Durant tota la pandèmia, les persones que ho van portar pitjor van ser els antivacunes i els antimascaretes. La seva ràbia era tal que ara deuen estar levitant. Però la majoria vam decidir que era de sentit comú adaptar-s’hi. Mascaretes de colors, de tela o amb estampats de Frida Kahlo. Buscar un disseny bonic i, apa, a punt per lluir-la. Després, cal pensar en tot el que ens vam estalviar. Adeu al maquillatge, la depilació del bigoti i l’alè dels desconeguts. Però, és clar, jo parlo per mi, que tinc una edat. Després hi ha els adolescents que fa dos anys que no mostren la seva veritable cara als seus companys d’escola. Només es veuen a través de TikTok o Instagram amb mil capes de filtres. Jo crec que ni ells mateixos es reconeixen quan es miren al mirall. Ara ha arribat l’hora de la veritat. Fora màscares i toca ensenyar el seu veritable rostre sense filtres. I el resultat és que estan tots absolutament perduts i desorientats. Ho anomenen la síndrome de la cara buida. Atesa l’ansietat que pateixen els adolescents al sortir de casa amb la cara descoberta, potser podríem aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre els filtres d’Instagram i altres aplicacions. La necessitat de no ser nosaltres per poder comunicar-nos amb llibertat en les xarxes i sentir-nos acceptats. ¿Heu vist l’últim vídeo de Madonna? No s’assembla gens a ella mateixa. S’ha convertit en un avatar. A aquests adolescents els diria que abracin la síndrome de la cara buida i que aprenguin la lliçó. No hi ha cap poder més fort que el de ser un mateix i, si no ho fas, acabaràs com la reina del pop, que ara és la reina del mem. Ja ho deia Oscar Wilde: «L’home no és ell mateix quan parla en la seva pròpia persona. Doneu-li una màscara i us dirà la veritat».

Temes:

Mascaretes