Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’aplaudiment sincer de l’afició del Liverpool
Estem acostumats a veure, en el món del futbol, actituds sectàries, racistes, violentes, desmesurades, masclistes, insultants, hipòcrites, immorals. Hi afegeixin tot el que vulguin. Un univers que ha derivat cada vegada més en actuacions lamentables, en irascibilitats, en negocis obscurs o en sarcàstics negocis que es duen a terme, sense miraments i sense moral. Fa uns dies, Éric Cantona, aquell francès desmesurat i simpàtic, un futbolista que va ser mite, deia que no mirarà el proper Mundial de Qatar perquè “és horrible que celebrem el futbol allà on ha mort tanta gent treballadora per fer els estadis”. Potser l’acabarem mirant i ens oblidarem de les desgràcies i seguirem apostant per un esport que cada dia és més un negoci sense ànima. Potser sí. Però també hi ha l’eclosió inesperada d’allò que estava amagat i que un dia va ser l’essència del joc. L’epifania de la solidaritat, la pietat que esclata. L’aplaudiment d’Anfield, tot el camp, en el minut 7 (el de la samarreta de Cristiano), per expressar el condol unànime i sincer del Liverpool per la desgràcia familiar del rival. Hem vist espectacles grollers, però les espurnes de respecte i misericòrdia també existeixen. Això també és futbol.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
