Finlàndia i Suècia estudien adherir-se a l’OTAN al juny

Finlàndia i Suècia estudien demanar entrar a l’Aliança Atlàntica el pròxim mes de juny, davant l’amenaça que suposa Rússia per als dos països. El diari britànic ‘The Times’ informa que els ministres d’Exteriors de les nacions nòrdiques es van reunir la setmana passada amb els seus homòlegs de l’OTAN. En la reunió, representants dels governs de Hèlsinki i Estocolm van qualificar de «gran error estratègic» la decisió del Kremlin d’envair Ucraïna i que la decisió històrica de plantejar-se entrar a formar part de la gran aliança militar és «conseqüència» de la guerra a l’exrepública soviètica.

La reacció de Moscou no s’ha fet esperar. «Hem dit en reiterades ocasions que l’Aliança Atlàntica en si mateixa és més aviat una eina per a la confrontació. No és una aliança que garanteixi la pau i l’estabilitat, i la seva ampliació, per descomptat, no portarà seguretat addicional al continent europeu», ha dit el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov.

La primera ministra finlandesa, la socialdemòcrata Sanna Marin, ha assenyalat que el debat intern al si del seu partit i el Parlament haurà «acabat a finals de juny», coincidint amb la cimera de l’OTAN que se celebrarà a Madrid. Aquest dijous, el Govern finlandès té previst publicar un «llibre blanc» sobre la seguretat del país i les conseqüències de les accions recents del seu veí rus.

Oferir garanties

Un dels punts clau per a Finlàndia és aconseguir garanties de seguretat per part de l’OTAN per al període que va entre la sol·licitud d’ingrés i la ratificació de tots els 30 països aliats, quan encara no estaria coberta per la clàusula de defensa col·lectiva (l’article 5 de l’Aliança). La setmana passada el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va afirmar que els membres de l’OTAN estarien disposats a oferir aquestes garanties i va assenyalar que si Finlàndia decideix incorporar-se «trobaran una manera d’abordar aquest assumpte».

Igual que la seva veïna Suècia, Finlàndia va obtenir clares garanties de Stoltenberg que la porta estava oberta i va recollir nombroses mostres de recolzament, des dels Estats Units fins a Alemanya, passant per França i el Regne Unit. El canvi en l’opinió pública finlandesa ha sigut espectacular: les enquestes suggereixen ara que un 60% dels finlandesos està a favor de l’adhesió, el doble que abans de la guerra d’Ucraïna.

Canviar l’estratègia

Notícies relacionades

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

Un altre punt clau és què farà Suècia. Per a Finlàndia, l’ideal seria que els dos països nòrdics facin un front comú i sol·licitin el seu ingrés alhora.

El Partit Socialdemòcrata suec s’ha oposat històricament a una adhesió a l’OTAN i en el seu últim congrés va confirmar una moció en aquest sentit, tot i que aquest dilluns el Govern ha anunciat l’obertura d’un debat intern sobre l’assumpte. La primera ministra sueca i cap del partit de Govern, Magdalena Andersson, ha afirmat que està disposada a canviar d’estratègia i la possibilitat d’una adhesió, a cinc mesos d’unes eleccions on aquest tema serà una qüestió central.