Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’acumulació de diaris i el vertigen del pas del temps
En els diaris de fa tres mesos parlàvem de tests d’antígens i restriccions, de quarantenes i onades, d’una hipotètica i gairebé inversemblant invasió russa d’Ucraïna. Setmanes després, tot això sembla que vingui d’un passat remot
Per un all o una ceba, hi ha determinats moments en què se m’acumulen quantitats ingents de diaris en paper. Sí, esclar, també els llegeixo a la pantalla, però sóc de la vella escola i em penso que és millor tenir-los a mà, palpar-los, retallar allò que t’interessa i que, vés a saber, et servirà per escriure un article o una obra mestra o totes dues coses. La qüestió és que, de tant en tant, i per tal que la casa no es converteixi en l’habitació de Joan Brossa, de Paul Léautaud (sense gats!) o de Miquel Bauçà, emprenc una autèntica operació de neteja que consisteix a repassar els exemplars antics, descobrir alguna joia amagada i, immediatament, anar al contenidor de paper o cedir l’embalum a algun amic que hagi d’empaquetar copes de vidre de Murano.
Explico aquestes històries viscudes per constatar una evidència: la velocitat dels temps que vivim. Als diaris de fa tres mesos (sí, n’acumulava molts), parlàvem de tests d’antígens i restriccions, de quarantenes i onades, d’una hipotètica i quasi inversemblant invasió russa d’Ucraïna. Setmanes després, tot això sembla provenir d’un passat remot. L’experiència, si mai s'hi troben, és el més pròxim que se m’acut a un vertiginós viatge psicodèlic.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
