Segona volta d’alt risc

Les cancelleries europees van respirar alleujades diumenge passat a la nit. Emmanuel Macron guanyava la primera volta de les presidencials franceses millorant fins i tot el resultat de fa cinc anys: 27,84% (+3,8 punts) davant Marine Le Pen, la candidata d’extrema dreta, que sumava el 23,15% (+1,8). Tanmateix, una anàlisi més assossegada dels resultats revelava que la segona volta que se celebrarà d’aquí una setmana serà d’alt risc per tres factors: l’auge del vot de protesta, la implosió de la dreta i l’esquerra tradicionals i l’abstenció més gran en dues dècades (26,31%).

Ara, en l’equador de la campanya de la segona volta, les enquestes revelen que Macron no podrà repetir la seva còmoda victòria (66,1% - 33,9%). Continua sent el favorit, però la seva rival està en condicions d’avançar uns 13 punts (47%). El cara a cara televisiu que se celebrarà dimecres, a quatre dies de la cita electoral, serà decisiu per inclinar la balança. Les estratègies estan clares: el president aposta per un ‘front republicà’ per barrar el pas de l’extrema dreta i Le Pen per articular el vot social de protesta a tall de referèndum anti Macron. 

En aquest context, les reserves de vot de la primera volta són menors que en anteriors presidencials. El vot útil es va donar ja en la primera volta: Macron, Le Pen i Jean-Luc Mélenchon (La França Insubmisa, esquerra radical) van sumar més de 7 de cada 10 vots. Mélenchon va ser el tercer candidat que va superar els dos dígits (21,95%). Les aspirants dels dos partits tradicionals, Anne Hidalgo (PS) i Valérie Pécresse (LR, dreta neogaullista), obtenen el pitjor resultat de la seva història: 1,75% i 4,78%. Hi ha una variable inquietant: el vot dels extrems –dretes populistes i esquerres antisistema– va arribar al 58%.

Macron no en té prou de sumar les restes del vot dels partits de govern –la dreta postgaullista, els ecologistes i el PS–; necessita una part de l’electorat de Mélenchon. Els seus votants dubten entre l’abstenció (44%), el vot a Macron (33%) i el recolzament a Le Pen (23%). Aquesta necessitat ha fet que el president posés sordina a una de les seves reformes més simbòliques: el retard de l’edat de jubilació. Le Pen sap que encara no hi ha una majoria política d’extrema dreta, però sí un bloc social de protesta: el poder adquisitiu ha desplaçat la guerra d’Ucraïna en les preocupacions dels francesos.

De portes endins, Marine Le Pen ha modernitzat el discurs del seu pare i ha normalitzat la seva presència en l’espai públic. Espanta menys. Es presenta com la víctima d’un sistema electoral, majoritari a dues voltes, que li dona menys representació a l’Assemblea Nacional que al Parlament Europeu (sistema proporcional). Macron no ha aprofitat el seu quinquenni presidencial per reforçar La República en Marxa, el partit que va crear com una ‘start-up’ de la ‘nova política’, i consolidar la seva implantació territorial. De fet, els pesos pesants del seu Govern provenen del postgaullisme i el socialisme.

De portes enfora, la victòria de Macron és clau per a la supervivència del model europeu. Le Pen no ha comès l’error de postular la sortida de la UE com va fer fa cinc anys, però aposta per una Europa de Nacions, rebutja l’eix franco-alemany, pretén treure França del comandament integrat de l’OTAN i proposa una aliança de seguretat amb la Rússia de Putin quan s’acabi la guerra. Sí, una segona volta d’alt risc per França i per Europa.