Que n’aprenguin! ¿Qui, senyor Laporta, qui?

«El Barça va promoure que els socis cedissin les entrades al club. El problema és el que va fer el club amb les entrades. Podria haver-les donat a les escoles, a les penyes, etc. o vendre-les a altres socis a preus reduïts. Però no, el club va escollir fer caixa, amb raó o sense, però aquesta és la realitat», li va respondre un tuitaire.

«Enric, des del respecte i t’escriu un votant vostre: no ens prenguis per burros i miris d’amagar la vostra responsabilitat. 1. Aquest any hi ha 25.000 socis en excedència (entrades que controla el club). I 2. No existeix aquesta temporada el seient Lliure i, per tant, l’abonat no pot alliberar el seu abonament», es va estendre un altre soci a les xarxes.

«Saps que el carnet de soci no es pot revendre. És personal i intransferible. Igual que no es pot fumar a l’Estadi, entrar cerveses, ni bengales. I avui ha passat TOT això. Vergonyós i indignant que avui facis aquestes declaracions», va assenyalar un tercer soci.

Caixa milionària

Això sí, després, l’assessor del president-executiu Joan Laporta va aparèixer a Catradio i va mirar (tot i que em temo que encara ho va empitjorar més) de no assenyalar tant. Més tard, la vicepresidenta Elena Font va dir a RAC-1 que «els tres milions d’euros recaptats no ens agraden». Vaja. I, finalment, el president-executiu va dir que tot s’arreglaria ja que «les entrades al Camp Nou en competicions internacionals seran, a partir d’ara, nominals».

És el que passa en un club gestionat com una empresa familiar. Em temo, això sí, que ningú donarà explicacions als pares que van ser amb els seus fills, aprofitant les vacances, i van haver d’abandonar precipitadament el Camp Nou perquè els nens estaven aterrits. Ni tampoc demanaran disculpes a aquella dona, membre de seguretat del club, assetjada i grapejada, segons va relatar Marta Carreras a Catradio, per tres alemanys enormes i borratxos, que la van increpar i van ofendre mentre simulaven preguntar-li on eren les seves localitats.

Perquè el cert, l’autènticament cert, és que no es va produir una tragèdia perquè Déu no va voler. «Quan vam voler tornar a casa», va continuar explicant Marta Carreras, «no vam poder, ja que les sortides eren plenes d’alemanys borratxos». I, repeteixo, malgrat no saber què havia passat (mai ho esbrinarem, com mai sabrem què ha pagat Spotify), el club, que no té oposició i compta amb una massa social anestesiada, que vota per internet a cegues, en un acte de fe que continua donant carta blanca al president-executiu, assenyala els socis per la vergonya viscuda.

Semifinal femenina

La imatge del ‘més que un club’, la imatge d’un club que pretén ser sant i senya de la modernitat, la música que va sorgir ahir a la nit del Camp Nou hauria de fer tremolar els fonaments d’una entitat que ha generat la inquietud en els seus socis, en els seus amos, per culpa de gestors amics, familiars, que van voler fer caixa i, després, no van saber controlar el destí d’aquestes entrades.

Notícies relacionades

Ni un maó més

Polaritzar, també, la Vuelta

I els diré més. Els més veterans empleats del Barça, els que sí que saben d’això, temen que es produeixi una situació semblant, divendres vinent, al Camp Nou, en la semifinal anada de la Champions femenina, quan el Wolfsburg visiti el Barça. Les entrades ja són a les xarxes.

I no busquin al màxim responsable del ‘ticketing’ blaugrana. Laporta no el podrà acomiadar, ja que fa dies que ha anunciat que deixa el club.