Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De com l’extrema dreta es maquilla i esdevé alternativa
De la foscor programàtica dels antics feixismes, la filla de Le Pen ha sabut derivar cap a reivindicacions populistes i fins i tot lluminoses
La política és una partida de desplaçaments, de dinàmiques que basculen i que ofereixen percepcions diferents en funció d’on establim els eixos que delimiten les forces en joc. I és també un “tempo” històric en el qual les propostes que en una època eren radicals esperen trobar el moment adequat, en base a un canvi de tàctiques o perquè resulta que la societat ha derivat cap als seus postulats, entesos ara com plausibles solucions de futur.
Fa uns anys – quan l’extrema dreta va irrompre com una força a tenir en compte a França – el nivell de rebuig va ser fenomenal. A la França simbòlica dels drets humans i la democràcia? No! En aquest temps, perquè hi ha hagut intenses sessions de maquillatge i perquè des d’un extrem més virulent s’ha empès la formació de Le Pen (reconvertida en amable Reagrupament en lloc del Front combatiu) cap a la hipotètica moderació, hem assistit a una progressiva normalització d’un discurs que no deixa de ser de dretes i extrem. De la foscor programàtica dels antics feixismes, però, la filla ha sabut derivar cap a reivindicacions populistes i fins i tot lluminoses. A Perpinyà, en el seu darrer míting, va parlar de «la joie de vivre». El perill habita entre nosaltres.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
