Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Del «no» al «ves a saber»: les eleccions franceses
Després d’aquest diumenge, el fantasma del feixisme s’ha esvaït, no perquè hagin triomfat els valors democràtics, sinó perquè s’ha incorporat com a una alternativa possible
Fa 20 anys, el 2002, Chirac va guanyar la segona volta de les presidencials franceses després d’una colossal campanya mediàtica i popular contra la primera incursió de l’extrema dreta en la definitiva cursa electoral. Molts diaris es van titular «Le Séisme», al conèixer l’accés de Jean-Marie Le Pen a la disputa per l’alta magistratura i ‘Libération’ va escriure un enorme «NON» a la portada. Dues setmanes després, va repetir l’estètica amb un encara més enorme «OUF» d’alliberament i de descans, perquè Chirac havia guanyat amb un insòlit 82% per «salvar la República».
Vint anys després, les xifres de la primera volta són similars, però no s’espera l’onada republicana de llavors. El 2017, quan Marine Le Pen també va accedir a la segona votació, ja no hi havia terratrèmols, sinó disputes partidistes. Després d’aquest diumenge, el fantasma del feixisme s’ha esvaït, no perquè hagin triomfat els valors democràtics, sinó perquè s’ha incorporat com a una alternativa possible. No hi haurà moviments en contra. Exsangüe, l’esquerra navega en un oceà esquerp i es debat entre la radicalitat programàtica, la desunió innata i la inanició ideològica que podria ser fins i tot una desaparició formal.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
