Article de Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Impostores des de petites

Les noies són més propenses que els nois a atribuir un possible fracàs a la seva falta de talent. Ells contemplen altres possibilitats, com un mal dia, la falta de sort o la pura casualitat

Un estudi publicat a la revista ‘Science Advanced’ revela que les adolescents són més propenses que els seus companys a atribuir un eventual fracàs a la seva pròpia falta de talent. No és una conclusió cuinada a força d’apreciacions i hipòtesis, sinó derivada de la resposta de 50.000 estudiants de 72 països a una pregunta inclosa al qüestionari del 2018 del programa PISA. Tampoc es tracta d’una revelació radicalment nova, ja que ja altres informes destacaven la falta de referents femenins quan es preguntava per persones molt llestes tant a nois com a noies, o evidenciaven la paradoxa que les nenes de sis anys estiguin menys predisposades que els nens a pensar que les persones del seu sexe són brillants. A la pregunta de si quan alguna cosa els surt malament n’atribueixen la culpa a les seves carències, «quan estic fallant, tinc por de no tenir prou talent», textualment a PISA, les noies responen afirmativament en un 61%, mentre que els nois ho fan en un 47%. La famosa veu interior boicoteja amb més mala llet les nostres filles, que davant una fallada puntual es fan una esmena a la totalitat, mentre que els nostres fills consideren altres opcions, com una circumstància adversa, la pura casualitat, un mal dia o la simple sort atziaga. Aquesta manera d’acatar que no es té prou habilitat al primer fracàs contribueix a la falta d’assumpció de reptes vitals i professionals, que acaba en la clamorosa absència de dones en llocs de responsabilitat, en oficis tradicionalment masculins, en càrrecs polítics i etcètera. Ells no solen pensar que els falta capacitat. Però me n’he anat als problemes de les nostres generacions de dones educades per no molestar ni sobresortir, quan les alarmes estan saltant al planter. Pensava que la famosa ‘síndrome de la impostora’, que paralitza qui la té perquè no es considera digna de la responsabilitat o el repte que li proposen, que s’apallissa convençuda que no estarà a l’altura i que es convenç que no mereix el seu èxit, era un mal del qual venien vacunades les joves generacions. L’han tingut dones de carisma devastador com Michelle Obama, Angela Merkel o Meryl Streep, i per sort (i segons relaten elles amb molt esforç) s’han sobreposat a aquesta mena de corc de l’autoestima que ordena a les dones que no ocupin el lloc que s’han guanyat. Però això de les adolescents em deixa perplexa, resultarà que les dones venim sense autoconfiança de sèrie per algun tema biològic, o ambiental.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I llavors, ¿què podem fer per les nostres filles? L’estudi de ‘Science Advanced’ explica que les diferències més notables entre les percepcions de les seves capacitats de nens i nenes, desfavorables a elles, es registren precisament als països amb més nivells d’igualtat social i més desenvolupament. La bomba. A més drets i menys travetes, menys amor propi. A millors circumstàncies perquè les noies posin a prova tot el seu potencial, estereotips de gènere igual de tòxics. Se m’ocorre que la reacció masclista als avanços de les dones les pot portar a evitar la competició i la dificultat. No ho vull, no puc, no en sé, com a escuts per viure més tranquil·les. També que els seus referents culturals no han incorporat les dones apoderades que s’equivoquen i segueixen endavant, que accepten els reptes i ja hi haurà temps de penedir-se. Els hem d’explicar molt bé que permetre’s cometre errors és l’única manera de viure sense por.

Temes:

Discriminació

Inicia sessió 0 Comentaris