Araujo, una renovació estructural

Notícies relacionades

Ferran «¿Dembélé? Jo el segrestaria perquè es quedés a Barcelona»

Memphis, amb sobrecàrrega muscular, no viatja a Alemanya

Amb els seus 23 anys acabats de complir, el futbolista uruguaià s’ha convertit en una peça estructural del Barça de Xavi, no només pel seu imponent acompliment defensiu (tant en la posició de central com de lateral) i per la seva decisió a l’hora d’atacar l’àrea rival en les jugades a pilota aturada, sinó també perquè té un esperit competitiu i un nivell d’autoexigència que semblen estar dos esglaons per sobre del que ha sigut tradicionalment el perfil del jugador blaugrana tipus, sempre més inclinat a la melancolia i la resignació (recordem que, fa només uns mesos, quan el seu homònim Koeman, llegenda de Wembley, justificava els mals resultats amb l’infame argument que «això és el que hi ha», era el jove Araujo qui insistia que l’escut del Barça obligava a sortir a guanyar tots els partits).

Les informacions que circulen a aquestes hores sobre l’estat de les negociacions parlen d’un imminent acord en el qual el jugador acceptarà rebaixar les seves pretensions econòmiques i el club, a canvi, li oferirà un contracte no gaire llarg, fins al 2026, perquè en aquesta data, arribada la plenitud futbolística amb 27 anys, pugui negociar un increment substancial si, com sembla previsible, el seu rendiment ho justifica. En cas que tot això es confirmi, estarem parlant d’una operació bastant modèlica, amb la qual el club aconsegueix retenir un actiu esportiu importantíssim sense comprometre la seva precària situació financera actual. Un moviment que ha de marcar el camí per a la pròxima renovació de Gavi (un altre talent que cal saber conservar sense perdre el cap) i que, de passada, envia també un missatge a Ousmane Dembélé: l’ambició d’un representant, per legítima que sigui, no té per què passar per sobre dels desitjos del futbolista quan aquests són de veritat.