Les previsions de creixement Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La recuperació haurà d’esperar

En un any en què els esforços s’han de centrar a salvar els mobles, l’Estat té el deure de demostrar la seva funció de paraigua social

2
Es llegeix en minuts
La recuperació haurà d’esperar

La correcció a la baixa del Banc d’Espanya a les seves previsions de creixement del PIB, que segueix les rebaixes d’altres organismes com Funcas, deixa en una mera il·lusió el quadro macroeconòmic amb el qual el Govern va calcular els Pressupostos l’any passat. Han passat a penes uns mesos, però ja ningú parla de recuperació econòmica, sinó de guerra i d’inflació. Això, és clar, tindrà un efecte sobre els comptes de l’Estat, com ja l’està tenint sobre els ciutadans. En el seu informe trimestral publicat aquest dimarts, el Banc d’Espanya estima que l’economia espanyola creixerà aquest any el 4,5%, nou dècimes menys que el que calculava al desembre, abans de la invasió d’Ucraïna. Les xifres oficials del Govern es mantenen encara en un 7%, que si ja era optimista quan es van presentar, ara semblen simplement impossibles. Es dona per descartat que la dada es revisarà quan l’Executiu presenti el Pla d’Estabilitat 2022-2025 a finals d’aquest mes. A mitjà termini, el Banc d’Espanya no confia a recuperar el nivell de l’activitat d’abans de la pandèmia fins al tercer trimestre del 2023. Més d’un any per remuntar l’economia.

De totes les males dades conegudes aquest dimarts, la més preocupant és la de la inflació. Pujarà al 7,5%, estima el mateix informe. Això, comptant les mesures que ja ha adoptat el Govern per intentar contenir l’escalada de preus, que inclouen des de bonificacions als carburants fins a límits a la pujada dels lloguers. Però sense comptar les conseqüències que puguin tenir futures sancions contra Rússia o la mateixa prolongació del conflicte bèl·lic. Els països de la Unió Europea estan mostrant unitat d’acció des de l’inici de la invasió, debilitant l’economia russa, però ja s’ha vist que les sancions actuen com un bumerang contra els països occidentals. Les atrocitats de Butxa i altres ciutats ucraïneses no poden quedar sense una resposta europea, si bé aquesta resposta es fa amb una calculadora per avaluar la relació cost-benefici. Per exemple, la dificultat de desprendre’s de la dependència del gas i petroli russos per a alguns països (Alemanya) més que d’altres.

Tornant a Espanya, tot això es tradueix en una única certesa entre un mar de dubtes: aquest any els esforços s’han de centrar a salvar els mobles. És ara que l’Estat ha de demostrar la seva funció de paraigua social, evitar que la inflació en colpegi més a les rendes baixes i es dispari la desigualtat social. El primer conjunt d’accions va encaminat en aquesta bona direcció, però possiblement en siguin necessàries més. Un increment de la despesa social (només la pujada de les pensions per la inflació costarà 13.500 milions més) que seria contraproduent fer-la només a compte del dèficit.