Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feijóo del bon rotllo
El debat és quants en seduirà d’un costat i d’un altre. O a quants perdrà acostant-se al centre i a quants foten canya. Aquest és l’equilibri difícil de trobar i al qual Feijóo mai s’ha enfrontat
Feijóo està obligat a recuperar vot. La pregunta és: ¿on es troba? ¿En quin lloc s’ha amagat el votant dels populars o el que és infidel al seu partit i cau rendit als seus braços? Va ocórrer en els anys 2000 (el de la majoria absoluta d’Aznar) i el 2011 (amb l’altra majoria també absoluta de Rajoy).
Així és. La política es converteix en un llistat promiscu i ple d’infidelitats en benefici, en principi, del que els sembla millor. Són els que decideixen per l’òptim en cada moment sense esquerdar els seus principis. Si existeixen.
En això confia Núñez Feijóo, exactament igual que Pedro Sánchez. Seduir els que no són els seus. Les eleccions de majoria absoluta es guanyen amb el vot prestat.
El nou president popular va dissenyar un congrés perquè s’evidenciés això mateix. Un equip unit i que representés les diferents famílies territorials i ideològiques. Bé, totes no. Que allò del petó a la mà de Díaz Ayuso després del discurs, enmig dels aplaudiments, va quedar estrany, tot i que tingués cert afecte.
En tot cas, Feijóo no és Rajoy. L’esquerra, que sap d’aquestes infidelitats, s’entossudeix a assegurar que el nou president torna els populars al camí que va definir Rajoy. Però aquest mai va ser president d’una comunitat autònoma.
El seu sentit territorial no és comparable. En temps d’intensitat política amb el procés no se li van escapar a Feijóo discursos hiperbòlics. Era un habitual dels famosos sopars amb els gallecs a Catalunya a l’Hotel Gran Marina, i en cap d’aquests sopars va afegir llenya al foc. Més aviat al contrari.
Entretots
El debat és quants en seduirà d’un costat i d’un altre. O a quants perdrà acostant-se al centre i a quants foten canya. Aquest és l’equilibri difícil de trobar i a què Feijóo mai s’ha enfrontat. A Galícia, no hi ha debat. Ja el coneixen.
Però el seu primer discurs com a president del PP ho va deixar clar: missatges de construcció i no de destrucció. D’acostar-se a pactes d’Estat, més que posar verd el Govern. El risc és que li acabin dient ‘bambi’, com a Zapatero o ‘maricomplejines’, com a Rajoy. Coses d’aquest país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
