Les imatges paoroses i els crims de guerra

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

04 d’abril del 2022. 17:14

0 Comentaris

RICARDO MIR DE FRANCIA

Ja havíem vist imatges terribles de la guerra, però, tot i que la guerra, per definició, provoca, qualsevol guerra, escenes paoroses, l’acumulació dels últims dies ens afronta tant a l’evidència de la massacre com a la consideració moral que pretén separar la pròpia indignitat d’un conflicte bèl·lic de la qualificació penal com a crims de guerra de les barbàries comeses. És evident que les fosses comunes, les execucions, els trets al clatell, l’home que jeu a terra al costat d’una bossa on sembla que duia patates, l’altre home que és a la cuneta, amb el crani esmicolat, al costat de la seva bicicleta, és evident, dic, que formen part d’un escenari de l’horror, ara visible, sempre intuït. Són crims de guerra, esclar, però ¿que no ho són tots, per definició, més enllà de la diferència que puguem establir entre la pulcritud d’una bomba teledirigida o l’acarnissament d’una matança als carrers? I encara més: el recordatori d’un tribunal internacional que pugui fer justícia és un brindis al sol. Només ha existit (encara que fos amb sordina) quan la part responsable de les atrocitats ha perdut la guerra. ¿Quin jutge estarà en condicions d’exigir res a Rússia, als responsables de la tragèdia? ¿I quan?