Article de Natàlia Cerezo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una nova llum

Vam recórrer els carrers del centre, vam saludar l’estàtua de Hemingway, vam buscar peixos sota els arcs del parc de la Mitja Lluna. I mentrestant, paraules profundes i superficials, tristes i alegres

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42499879 graf1505  pamplona  13 03 2018   atardecer en pamplona donde180313210748

zentauroepp42499879 graf1505 pamplona 13 03 2018 atardecer en pamplona donde180313210748 / JDIGES

Dilluns el cel estava ennuvolat a Pamplona, però no plovia. Havíem arribat un parell de dies abans perquè m’havien convidat a fer una xerrada a la biblioteca de la ciutat, un edifici enorme i espaiós com una terminal d’aeroport, amb un auditori amb unes butaques tan còmodes que el meu acompanyant s’hi va adormir i tot. Ricardo Pita, savi de la ciutat i mestre i amic de la meva adorada Margarita Leoz, conduïa la conversa. Ens havíem conegut unes hores abans al Café Iruña, on deien que Hemingway passava moltes estones quan visitava Pamplona, i després de la xerrada encara vam fer apreci sopant junts i parlant de literatura sota la llum taronja dels fanals del pàrquing de la biblioteca.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Va ser un cap de setmana com dins d’un dels contes de Leoz. Vam passejar entre les lleixes, ara atapeïdes de trastos, del que feia anys havia estat una botiga de mobles. Ens vam veure breument i respectant el distanciament, ella, amb una de les seves filles agafada de la mà, ens anava indicant amb el braç una església fortificada, el monument als fueros, la pulcritud recta de l’Ensanche. Vam passar per davant d’una llibreria tancada, la Ménades, i ens va explicar que la portava la seva amiga Pilar, que seien juntes a l’institut i que ara era una heavy estilitzada (hi vam tornar, l’endemà, i vam poder comprovar el gust personalíssim de la llibrera entre els volums d’assaig clàssic, nature writing, supersticions i contes de por: una meravella). Vam recórrer els carrers del centre, vam saludar l’estàtua de Hemingway, vam buscar peixos sota els arcs del parc de la Media Luna. I entremig, paraules profundes i superficials, tristes i alegres.

Hi ha amistats que arriben amb la força d’un huracà, que s’ho emporten tot i que són molt intenses, però també molt curtes. I també hi ha amics que, com quan en passejar per un camí que crèiem conèixer trobem un llac d’aigües verdes i tranquil·les, arriben de manera inesperada, però per quedar-se per sempre.