Segona fase de la guerra

Però el que sabem després de més d’un mes d’atacs no és poc i pot servir per atalaiar horitzons. El primer punt és que els ucraïnesos, en lloc de dividir-se entre els qui se sentien més a prop de Rússia i els que definitivament volien distanciar-se, mai havien estat tan junts. Si feia falta reivindicar-se, Ucraïna és ara un país amb nom propi al mapa global. Potser Vladímir Putin va pensar que atacant aconseguiria dividir la ciutadania en dos. Però no només no ho ha aconseguit, sinó que passi el que passi, Ucraïna ja té una identitat pròpia forjada contra l’invasor.

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

Coneixem també el coratge de la seva gent, –començant pel president Zelenski–, que s’ha quedat sola a fer front al poderós exèrcit rus i, tot i que no l’han vençut, el coratge que mostren és demolidor. Fins i tot l’armament enviat, lluny dels dubtes que generava, els ha ajudat a mantenir la rebel·lió i a defensar-se. A l’espera de veure si la sortida de Kíiv és només un replegament momentani, no sembla que Ucraïna ho acabi perdent tot, però tampoc que Rússia estigui en condicions de guanyar la guerra.

Per ara, la invasió de les tropes de Putin apunta a una ocupació a les regions frontereres. És probable que Ucraïna no sigui del tot lliure en dècades, però sis setmanes després de l’inici, comença una altra fase. Millor per negociar, esperem que pitjor per matar.