El dolor de la frontera
Pot ser que alguns tinguin dret a passar, perquè la violència els persegueix o que simplement busquin ajuntar-se amb les seves famílies ja instal·lades. Però des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca aquesta segona vegada, el somni americà s’ha convertit en un malson amb destí final a la frontera de Mèxic, on arriba un flux constant de persones, espectres que recorren Amèrica en mans de traficants cada vegada més subtils i sofisticats. Perquè la immigració, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Poc importen els discursos de l’odi quan la necessitat constreny. Les narratives del caos que van impulsar la campanya de Trump per fer Amèrica gran altra vegada només van haver de posar el focus en els migrants per definir un enemic comú. Hi ha nombrosos estudis que demostren que, amb una bona gestió, la immigració genera enormes beneficis econòmics als països d’arribada. No n’hi ha ni un de sol de seriós, en canvi, que mostri el contrari.
No obstant, identificats com a víctimes imprescindibles per recuperar la grandesa nacional, la Casa Blanca s’ha entregat a tota mena de mesures per generar inquietud i temor cap als que venen de fora. El punt crític és a la frontera sud a Mèxic. Es calcula que un de cada quatre immigrants als Estats Units és mexicà. Alguns han obtingut la residència, però ni tan sols ells estan del tot sans i estalvis quan s’ha iniciat la revisió de més de 50 milions de permisos concedits en el passat. La realitat ha convertit llocs com Tijuana o Ciudad Juárez en les portes de l’infern, on continuen arribant immigrants de tot Amèrica central, enganyats i estafats per màfies que, com més difícils es posen les condicions de pas, més beneficis obtenen. Malgrat tot, el nombre de migrants als EUA amb prou feines ha baixat un 2%. Per difícil que es posi, el país necessita la seva mà d’obra, tot i que el discurs condemni centenars de milers de migrants a viure el dolor de la frontera. Sense esperança, sense horitzó i sense més ajudes que la societat civil. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Òbit Mor Verónica Echegui als 42 anys
- Històries de les Glòries (4) L’escalèxtric viatger de Porcioles
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Perfil Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%