Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Guerra d’Ucraïna: El valor dels refugiats
Al protegir els fugits d’Ucraïna tornem a entendre que cada un d’ells posa en relleu les llibertats a aquest costat del món. Per això cal incloure també els que fugen d’una Rússia que la guerra ha convertit en tortura per a tot el que dissenteix
Una setmana més en guerra amb la sensació insuportable que les bombes sobre els ucraïnesos tenen molt més impacte en l’esdevenir del conflicte que el de les sancions a Rússia. Una guerra desigual de la qual ningú per ara intueix una sortida. Si el que volia Putin era un corredor per arribar fins a Crimea, ja el té. Si decidís negociar, fins i tot el crim d’atacar nens i dones desarmats i refugiats a Mariúpol passaria com a patits «danys col·laterals», ja que ningú el jutjarà per crims de guerra. Però és probable que vulgui tot el país o almenys pretengui demostrar que pot prendre’l abans de negociar i posar al cabàs una bona part del sud, impedir a Ucraïna la sortida al mar i ocupar una franja fins a Moldàvia, on desplegar tot el seu arsenal militar apuntant a l’OTAN i enviar a Europa el missatge que la seva seguretat dependrà del que es decideixi a Moscou.
Entretots
Ningú sap on acaba el seu objectiu de guerra. De moment, hem decidit no parar un criminal boig –com es va fer amb Hitler–, a l’espera que les sancions i la resistència acabin facilitant un espai per a la negociació. En la incertesa, el nombre de refugiats que aconsegueixen travessar la frontera ja supera els tres milions. En una mica més de vint dies, els ucraïnesos que han arribat a la Unió Europea tripliquen els que van arribar de Síria en un any. A aquells els vam rebutjar, a aquests no. Aquesta pot ser una altra estratègia per vèncer l’enemic. La decisió d’obrir les fronteres i donar valor al visat humanitari a tots els que entren –una cosa que no es feia des de la Segona Guerra Mundial– ens torna a la dinàmica de la Guerra Freda, guanyant la narrativa que va acabar provocant la caiguda de la Unió Soviètica. Llavors els refugiats eren ben rebuts, els camps eren santuaris, la seva imatge mostrava l’horror del que amagava el teló d’acer perquè pràcticament tots fugien de tiranies comunistes i la seva presència apuntava al valor del món lliure. Amb la caiguda del mur de Berlín, els refugiats al món van deixar de tenir interès i es van convertir en pàries que ja ningú volia acceptar. Ja no tenien valor. Amb els que van arribar de Síria vam comprovar el rebuig però ara, amb els que surten d’Ucraïna, tant l’opinió pública com els governs s’han bolcat a acceptar-los. Rússia ens ha tornat al passat. Cada una d’aquestes vides en refugi ens recorden de nou que hi ha un infern que amenaça les nostres llibertats. És trist constatar que no tots els refugiats siguin iguals, però almenys protegint els d’Ucraïna tornem a entendre que cada un d’ells posa en relleu les llibertats a aquest costat del món. Per això mateix cal incloure també els que fugen d’una Rússia que la guerra ha convertit en tortura per a tot el que dissenteix. Ja han sortit uns 300.000 russos. A dins no poden parlar, però a fora hem d’acceptar-los i protegir-los perquè cada una d’aquestes veus es converteixi en un crit contra la guerra. Un punyal contra el tirà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
