Negociacions estancades a Ucraïna

Les taules de negociació també han estat presents des del començament, tot i que, de moment, amb poc èxit. I són diverses les causes d’aquesta paràlisis davant el que cada setmana s’espera amb impaciència. L’alto el foc. La primera de les causes de l’absència d’avanços en el terreny diplomàtic té molt a veure, en el cas de Rússia, amb l’absència d’objectius complerts sobre el terreny, però també amb la fermesa mostrada pel Govern de Kíiv. Des del primer moment es va dir que la superioritat de l’Exèrcit rus seria suficient per acovardir els ucraïnesos i després d’aquest primer error de càlcul, la tàctica està sent la d’intentar controlar, almenys, la regió del Donbass en general i la ciutat portuària de Mariúpol en particular. És molt probable que fins que la ciutat no caigui i Moscou tingui el control de l’accés al mar d’Azov no sigui possible veure que la negociació amb Ucraïna avança. Per la seva banda, la part ucraïnesa ha jugat la seva millor carta a l’aconseguir una unitat d’acció en la lluita contra l’agressor per part de les principals potències occidentals que li han proporcionat armes i subministraments que han permès que l’Exèrcit resisteixi molt més enllà del que esperaven totes les parts. Això, juntament amb la negativa per part dels aliats a tancar l’espai aeri o fins i tot una participació més gran a favor d’Ucraïna, pot haver portat, com hem vist durant els últims dies a un canvi en la posició de Zelenski, que ha arribat a admetre que el seu país mai seria membre de l’OTAN.

Però seria ingenu pensar que el final de la guerra s’estigui jugant només a la taula de negociació de Turquia. Un altre dels escenaris que no s’han de perdre de vista i que encara fan més complex aquest conflicte es veuen sobre com Moscou intenta salvar les dificultats econòmiques que li han comportat els paquets de sancions aprovats per la UE. Les últimes maniobres financeres llançades des del Kremlin sobre la forma de pagament del subministrament d’hidrocarburs han tingut molt a veure amb aquesta qüestió. Brussel·les, malgrat ser conscient que cada dia que passa ajuda a sostenir econòmicament la guerra, està atrapada. L’enorme dependència energètica d’alguns dels seus estats membres, i més significativament, Alemanya, fa molt complicat que el pla d’aïllar econòmicament Rússia pugui funcionar de forma adequada. 

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe

El redesplegament rus no és una retirada d’Ucraïna

Al que deiem abans, s’hauria d’afegir que en realitat Rússia no està aïllada en absolut. Bona part del sud global no està actuant com voldrien les potències occidentals. L’Índia i la Xina, lluny de trencar els seus vincles econòmics i comercials amb Moscou, aprofiten la situació per reforçar-los i treure també partit de la guerra. I aquesta circumstància no està sent gaire tinguda en compte des dels grans centres de decisió occidentals. 

Són moltes les partides que s’estan jugant alhora en l'arena internacional. En l’àmbit regional, demostrar capacitat de resistència i la conquesta d’objectius. En l’àmbit europeu, la recomposició de la posició en relació amb una dependència energètica que ja hauria d’haver començat el 2014. I en l’àmbit internacional, el disseny d’un nou ordre internacional sostingut sobre unes bases molt diferents de les imposades pel final de la Segona Guerra Mundial.