El redesplegament rus no és una retirada d’Ucraïna

En primer lloc, es pot recordar que just uns dies abans de l’inici de la invasió Rússia ja va portar a terme una operació d’engany, movent algunes de les unitats que havia acumulat al voltant d’Ucraïna, com si s’estiguessin retirant a les seves bases. La seva intenció era ridiculitzar els serveis d’intel·ligència dels Estats Units, que en aquells moments insistien que la invasió era imminent, i fins i tot es van atrevir a fixar dia i hora per a la seva arrencada. El que en realitat va fer Moscou va ser traslladar algun material de les unitats desplegades més pròximes als seus aquarteraments per, immediatament, tornar a col·locar-les en posició de partida.

Notícies relacionades

Rússia continua la desescalada amb la retirada d’algunes tropes de Crimea i de l’oest del país

Ara és temps de la infància

El que ara està fent Rússia és molt diferent i obeeix fonamentalment als revessos que estan encaixant les seves tropes al camp de batalla, tot i que vulgui fer-ho passar per un gest de distensió i una aposta per la negociació. És obvi que Putin està decidit a no sortir d’Ucraïna amb les mans buides; per tant, en cap cas es pot imaginar que hagi decidit una retirada en tota regla, cosa que afectaria molt seriosament la seva imatge d’home resolutiu, tant a l’interior del país com a l’escenari internacional. D’altra banda, sent molt diferent de la que va poder preveure inicialment, la situació de les seves forces sobre el terreny no és tan delicada com per pensar en l’abandonament de les seves pretensions per retenir sota la seva òrbita un país que considera un interès vital. Si bé el seu rendiment estigui resultant pèssim, continua comptant amb una superioritat manifesta, cosa que permet reiterar esforços per aconseguir els seus objectius, tot i que sigui per esclafament.

A partir d’allà, la interpretació més ajustada al que està passant és que, sense renunciar en cap cas a Kíiv ni a continuar amb els atacs indiscriminats en diferents ciutats, Moscou està passant a una nova fase de la invasió. D’una banda, està consolidant les seves posicions al voltant de la capital– sense haver aconseguit en cap moment completar el setge–, fixant així les tropes ucraïneses perquè no puguin afegir-se a les que ja estan combatent al Donbass, mentre procura vèncer la resistència del bielorús Aleksandr Lukaixenko perquè sumi les seves tropes a altres de russes de refresc encarregades d’una nova ofensiva. De l’altra, està portant a terme un redesplegament de més entitat per reforçar el front sud i est, amb la finalitat de comptar al Donbass amb prou forces per garantir el control territorial d’una regió que no només li permeti comptar amb un corredor terrestre per enllaçar amb Crimea, sinó també, en el marc d’una negociació encara incipient, amb el que quedi de la seva base industrial, el seu carbó i els seus importants jaciments de gas d’esquist. Aquest és el botí mínim que Putin pretén obtenir del seu afany militarista.