Enquibits en una ració: la carestia de productes

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

31 de de març del 2022. 11:07

0 Comentaris

M’explicava fa poc un amic que la caixera del supermercat li havia dit que no podia carregar un ‘pack’ de sis envasos de llet de vaca i, a més a més, tres envasos de llet vegetal. Abans de passar per caixa, el meu amic estava assabentat que el límit d’aquell establiment eren sis envasos, però estava convençut, també, que la llet vegetal no comptava com a llet animal, que és la deducció més lògica que podia fer. Així ho va dir a l’empleada, però ella va treure un paper fotocopiat que igualava les condicions del producte anomenat llet, tant si era natural com si provenia de l’efecte de premsar civada o ametlles. El meu amic, que és de natural tranquil, diu que va estar a punt de reclamar el seu dret a comprar el que volgués, perquè ningú no li podia impedir carregar tanta llet com fos capaç de pagar. No ho va fer, però així va expressar una de les essències del capitalisme. El dret a gastar a tort i a dret, sense que res ni ningú s’hi interposi. Ara, legalment ja no es podria queixar. En el nostre món esquifit i temorós, aquesta nova norma governamental per fer front a la carestia de productes és el que més s’acosta a una economia de guerra: optar només a una part, veure’ns enquibits en una ració.