Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El debat sobre la importància de l’ensenyament històric cronològic
El problema amb el nou currículum de l’ESO és que no entenen que només es pot arribar a una percepció d’èpoques, moviments, onades de gran longitud, si abans tens la consciència del pas del temps
¿De què serveix saber que el 29 de maig de 1453 va caure Constantinoble, sotmesa pels turcs, i, amb Constantinoble, l’Imperi bizantí i, doncs, la continuïtat de Roma i, doncs, el naixement de l’època moderna? ¿De res? ¿No ens aporta res conèixer la data mítica del naixement de l’urbs romana, el 21 d’abril del 753 abans de Crist, o la de la presa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789? ¿Ens fa més savis saber que l’home va trepitjar la Lluna la matinada del 21 de juliol de 1969 o que fa 5.000 anys, a Uruk, algú va gravar el primer llenguatge en unes fràgils taules d’argila?
Les últimes indicacions sobre el nou currículum per a l’ESO tornen a dir que no. No pensen que la retenció dels dies hagi de ser útil i eliminen l’ensenyament cronològic de la història, perquè no es tracta de recordar dates, sinó d’estudiar blocs temàtics. Allunyar-se del detall per obtenir una visió panoràmica. El problema és que no entenen que només es pot arribar a una percepció d’èpoques, moviments, onades de gran longitud, si abans tens la consciència del pas del temps, de la ubicació d’episodis i esdeveniments en el recorregut impetuós dels segles. Només es pot arribar a un tot si parteixes del diàleg entre les parts.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
