Mobilitat, desigualtat i baixes emissions

I aquest punt de partida no l’ha tingut en compte el TSJC a l’hora de redactar la sentència sobre la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Perquè la ZBE és una política justament pensada per la gent que més pateix la contaminació, els que resideixen en els barris amb pitjors nivells de renda.

És absolutament irresponsable que es jugui amb la salut de la ciutadania: Barcelona és la sisena ciutat europea amb major mortalitat a causa de la contaminació de l'aire, amb més de 1.000 morts prematures anuals. La contaminació provoca el 33% de casos d’asma infantil. També està al darrere d’un 11% més de casos nous de càncer de pulmó. Segons estudis recents, l’existència de la ZBE ha permès evitar fins a 125 morts anuals per contaminació. La lluita contra la contaminació no es pot deslligar de la construcció d’una economia saludable.

Tanmateix, és ben cert que la ZBE també ha afectat a gent que sense tenir alts nivells de renda es veu obligada a utilitzar el vehicle privat per accedir a Barcelona des de molts punts del país. Les polítiques de mobilitat dels últims 40 anys ens han dut a aquesta situació, i revertir-ho no és fàcil.

És justament per aquest motiu que la instauració de la ZBE ha estat progressiva, pensant en els que menys tenen, permetent moratòries per acompanyar a la població al temps que es feia un gran reforç pel transport públic. En aquest sentit, també cal recordar algunes dades. Primer, els vehicles més contaminants suposen sols un 10% del total, estem parlant d’un tant per cent del parc circulant molt reduït. I segon, s'han expedit un total de 13.285 targetes verdes des del 2017 fins al desembre de 2021. Un títol de transport gratuït que es concedeix durant 3 anys per desballestar un vehicle sense etiqueta ambiental. Amb aquestes dades a la mà és difícil sostenir que la ZBE és un veto a les classes populars. El dret a la mobilitat i l'accessibilitat ha d’estar garantit amb transport públic, que és el mitja de transport majoritari, com demostren les dades de L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona en el seu Anuari Metropolità. I cal seguir treballant per millorar la mobilitat en transport públic, però aquesta responsabilitat no pot recaure només sobre un ajuntament, mentre el Govern de la Generalitat fa d’espectador.

Així doncs, la sentència sobre la ZBE no només va en contra de la reducció de desigualtat, també va en direcció contrària del que es diu i s’està fent a Europa. Va en contra de la legislació, de les lleis Europees. Ja hi ha 300 ciutats europees que tenen regulacions similars i el Tribunal de Justícia de la UE ha anunciat sancions per incomplir els límits de contaminació. De fet, si no existís la ZBE, l'Estat hauria de pagar 1.600 milions d'euros de multa.

Notícies relacionades

Així funciona la ZBE de Barcelona: totes les claus de la zona de baixes emissions

Illa, malgrat Sánchez

Per això recentment la Generalitat va anunciar que els 67 municipis de més de 20.000 habitants tindran una Zona de Baixes Emissions abans de 2025. En aquest camí també està la llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica que obliga a tots els municipis de més de 50.000 habitants a tenir una ZBE al 2023. És evident doncs que la ZBE és una política de país, pactada amb totes les administracions i que respon a allò que ens està demanant la gent: reduir la contaminació.

Probablement amb la ZBE acabarà passant el mateix que ja va passar amb el dentista municipal i amb altres polítiques transformadores. Són grans mesures d’avantguarda que obren camí i que encara no tenien precedent. El que avui són recursos en contra demà seran reconeixements d’aquestes polítiques. I per sort, la Zona de Baixes Emissions seguirà vigent, perquè cap sentència negacionista aturarà l’avenç que representa garantir el dret a respirar un aire net.