Apunt
Fàbrica de bateries: Seat i les Generalitats
Un Executiu autonòmic va actuar amb més constància i convenciment que l’altre per aconseguir la planta industrial
Faríem malament a Catalunya si caiguéssim en el victimisme per no haver aconseguit la gigafactoria de bateries del grup Volkswagen (VW) i Seat que s’ubicarà a la localitat valenciana de Sagunt. Seria com aquell nen o nena que treu males notes i que ho justifica dient que els mestres li tenen mania. O aquell equip que perd i ho atribueix sempre a l’àrbitre. Els mals resultats també es poden donar per errors propis.
Fonts coneixedores d’aquest procés asseguren que la Generalitat de Catalunya, ocupada en altres qüestions, es va despertar tard, malgrat comptar aquest territori amb molts elements per triomfar. I, a més, va cometre relliscades com ara no acudir a la visita de la cúpula de VW a la fàbrica de Martorell per no coincidir amb el Rei. Tot compta.
Algunes d’aquestes actituds o errors s’han reparat amb Pere Aragonès com a president, malgrat aplicar una normalitat que no deixa de cridar l’atenció (no saludo el monarca, però sopo amb ell, etc.). Però, en tot cas, la proposta catalana (amb ubicacions a Tarragona i Lleida) va acabar arribant tard, una cosa que han reconegut des del mateix Govern. L’altra Generalitat, la valenciana, al capdavant de la qual hi ha Ximo Puig, ha sigut més àgil i finalment, més convincent.
És veritat que les opcions d’atorgar ajudes són més elevades en el cas valencià, ja que Catalunya no podia complementar els fons europeus amb ajudes regionals al ser considerada una regió rica, però també hi ha hagut una més perseverança per part de València.
Amb tot, la fàbrica de Martorell, igual com el potent sector auxiliar català, es beneficiarà de la planta de Sagunt, com també ho farà la Ford al País Valencià si sap aprofitar l’ocasió.
En tot cas, el Govern, que dona símptomes d’intentar la normalització, tot i que a la seva manera, s’haurà d’abocar encara més a evitar que passin de llarg oportunitats i a atraure també moltes empreses que fa gairebé cinc anys van traslladar les seves seus socials pel referèndum de l’1-O i un procés que avui viu una mica més ensopit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
