Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un dia plujós a la Volta a Catalunya
Vaig poder seguir la primera etapa en un cotxe habilitat per experimentar la il·lusió de viure l’emoció del ciclisme. Estàs allà, circulant entre motos i vehicles, i comproves l’envergadura d’una prova d’aquest nivell, però no veus gaires ciclistes
Gràcies a l’amistat del company Sergi López-Egea i a l’amabilitat dels organitzadors de la Volta a Catalunya, dilluns vaig poder seguir la primera etapa en un cotxe habilitat per experimentar la il·lusió de viure l’emoció del ciclisme. Ets allà, circulant entre motos i vehicles, i comproves l’envergadura d’una prova d’aquest nivell, fruit de la persistència i l’esforç, però no veus gaires ciclistes. Sents la seva olor, els perceps, estan a la cantonada, però només t’arriben notícies de manera col·lateral, estratagemes adjacents de la realitat, que sembla deformada. Missatges que sents per l’emissora, les indicacions tècniques d’un xòfer acostumat a la competició, corredisses que no saps discernir d’on provenen i a on van. Segueixes la carrera com si fossis a la cova de Plató.
Admiro qui, d’aquest embolic, és capaç d’extreure un relat coherent, com fa Sergi, que pot explicar les idees pures que ballen fora de la caverna en forma d’una crònica intel·ligible. Retinc la màgia de rodes que llisquen contra la fatalitat, el record que neix en els nens que veuen passar la Volta i que de grans, voldran fer com jo i recuperar un instant de discreta heroïcitat.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
