Article de Rafael Jorba Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Informe de guerra col·lateral
En el conflicte d’Ucraïna, a les fronteres de la UE, està en joc la llibertat: la defensa d’un espai polític i d’un model social de referència al món
Europa no està en guerra, però hi ha una guerra a Europa. Els damnificats directes de l’agressió, a sang i a foc, de Vladímir Putin contra Ucraïna són els ciutadans ucraïnesos: la destrucció interior i la tragèdia humanitària de la diàspora de refugiats que està provocant. Al comunicat de guerra diari, cada vegada més aterridor, cal sumar-hi un comunicat de guerra col·lateral als països de la Unió Europea. L’intangible és la fatiga postpandèmica: els governants europeus han de gestionar l’estat d’alerta militar –el de més importància des de la Segona Guerra Mundial– atenent l’estat d’ànim d’una població que ha afrontat en els últims dos anys la crisi sanitària més important en un segle.
Des d’aquesta òptica, el comunicat de guerra col·lateral és el següent. Primer: la capacitat de reacció de la UE s’ha posat de nou a prova. En menys de dues setmanes ha hagut d’alinear els objectius estratègics dels 27 estats membres, ho ha hagut de fer passant per l’embut de la unanimitat i ha hagut d’assumir els costos econòmics i les conseqüències socials de les seves decisions. Segon: un bany de realitat per als líders europeus. L’anomenat model de ‘democràcia autoritària’ de Putin amagava un règim lliberticida en el qual es conjuguen els somiejos imperials, els esquemes de la guerra freda i les tècniques de la repressió i la mentida de l’era soviètica.
Tercer: en la crisi d’Ucraïna, a les fronteres de la UE, està en joc la llibertat. La defensa d’un espai polític i d’un model social de referència al món. El consens forjat a la postguerra entre socialdemòcrates i democristians no només va posar les bases d’un mercat comú, sinó que va significar «el progrés més gran que la història ha vist fins ara: mai tantes persones havien tingut tantes oportunitats vitals» (Ralf Dahrendorf). Només des del repte geopolític que planteja Putin s’entén el gir estratègic de l’SPD en matèria de Defensa. Una acotació en clau espanyola: el canceller Scholz governa amb els liberals i els Verds, un partit que va aprovar l’assignatura de la governabilitat amb Joschka Fischer, mentre el president Sánchez ho fa amb Podem, una força més pròxima als postcomunistes de Die Linke.
Quart: les conseqüències econòmiques de la guerra, jugant amb el títol de referència de Keynes després del tractat de Versalles, seran enormes. La guerra alimenta l’espiral inflacionista dels preus de l’energia, malmet el conjunt de l’economia en termes de PIB, pot frenar la recuperació de l’ocupació i incrementar el malestar social. Un actor directe dels debats polítics en les institucions europees resumia en privat els riscos socioeconòmics de la crisi: «Som a les portes de poder tenir una revolta d’‘armilles grogues’ a la UE i hem de prendre totes les mesures per evitar-la».
Cinquè: la història demostra que la inflació, en el terreny sociopolític, és el caldo de cultiu de l’extrema dreta. La UE ha de continuar mantenint tant sí com no el model social de referència que va rescatar a les classes mitjanes de la deriva dels anys 30 del segle passat. Rellegeixo el diagnòstic pòstum de Tony Judt: «La socialdemocràcia i l’Estat de benestar van ser els que van vincular les classes mitjanes professionals i comercials a les institucions liberals després de la II Guerra Mundial. Aquesta qüestió era de gran transcendència: va ser el temor i la desafecció de la classe mitjana el que havia donat lloc al feixisme».
Entretots
I sisè: comunicat de guerra col·lateral de paradoxes quotidianes en múltiples fronts. És difícil trobar un relat equilibrat entre pacifisme naïf i ardor guerrer. Es constata un doble criteri a l’abordar la crisi humanitària de les onades de refugiats segons la seva àrea de procedència. Les imatges serveixen per alimentar el culte a l’emoció; és el cas, per exemple, de la protecció de la imatge dels menors que no respecta els paràmetres que regeixen entre nosaltres. La cultura de Defensa reflecteix una contradicció entre l’alta valoració de les Forces Armades i la disposició contrària a augmentar el pressupost de Defensa.
Fins aquí aquest informe col·lateral de la guerra. Tant de bo els costos polítics, econòmics i socials no vagin més enllà dels apuntats. En tot cas, primer una pandèmia i ara un conflicte armat a les portes de la UE ens recorden el preu de la llibertat i minimitzen les nostres crisis d’opulència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
