Refugiades ucraïneses: «Ja no teníem menjar, només quedava aigua i llet»

La Irina té 20 anys. Ahir travessava la frontera d’Ucraïna amb Polònia. Ho feia amb la seva germana Iana, de 29 anys, i la seva neboda, la Kapitalina, de tan sols 5. Totes tres són ucraïneses i, segons confessa la Irina, tenen «por». Fins ara vivien a Slavútitx, una ciutat d’uns 25.000 habitants a tan sols 45 quilòmetres de Txernòbil, al nord del país. Allà la Irina i la Iana han hagut d’acomiadar-se del seu pare. Demà està previst que arribin totes tres amb autobús a València.

La Irina, la Iana i la Kapitalina se sumaran així a les més de 1.100 persones que la Fundació Junts per la Vida han aconseguit portar a Espanya procedents d’Ucraïna des que va començar la invasió russa. La Irina ja havia estat a València. «Crec que 12 vegades», diu en un perfecte espanyol. Amb 8 anys va fer la seva primera visita a la capital del Túria, amb una família d’acollida, que ara tornarà a obrir-li els braços, però per un altre motiu totalment diferent, i sense data de tornada.

«Estàvem al costat d’una ciutat on els russos estaven bombardejant. Ja no teníem menjar, només aigua i llet. No sabíem si començarien a atacar la nostra ciutat, així que vam decidir marxar», relata la Irina, que explica que van anar en el cotxe del seu cunyat i amb un voluntari. «Cada dia surten uns 20 cotxes de Slavútitx amb voluntaris per fugir», afegeix la jove, que treballava en un hotel fins al moment que Vladímir Putin va decidir iniciar la invasió. Ara, a la seva arribada a València, encara no sap què farà. «No ho hem pensat encara. Prou n’hem tingut amb sortir d’aquí», reflexiona.

«¿I com ho porta la Kapitalina [la neboda de 5 anys]?», pregunta el periodista. «Ho porta bé. Ho està entenent tot, que els russos estan atacant Ucraïna i poden llançar-nos bombes o fer-nos coses dolentes en qualsevol moment i per això hem d’anar-nos-en», resumeix la Irina.

De les més de 1.100 persones que ha portat la Fundació Junts per la Vida des del 6 de març d’Ucraïna a Espanya, més de 550 han arribat a València. Per a això compta amb un equip de trenta voluntaris a territori espanyol, sis locals en territori ucraïnès i vuit voluntaris al centre de recepció de refugiats de Pzremysl, a Polònia.

Gràcies a donacions privades

Notícies relacionades

Galopar cap endins

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A aquesta ciutat, d’uns 60.000 habitants, arriben una mitjana de 17.000 persones al dia procedents de terra ucraïnès, segons explica Clara Arnal, cooperant de la fundació, que insisteix que tota la tasca es porta a terme gràcies a voluntaris i donacions privades. «Les persones que arriben fins aquí ho han perdut tot i es pregunten on anar», lamenta Arnal, que es troba ara mateix a Polònia i que recorda el cas de l’Eva. Va arribar al centre de refugiats amb tan sols 9 dies de vida. Va néixer durant la guerra. La seva mare es va llançar a la carretera per posar-la fora de perill del conflicte bèl·lic. València, i no Ucraïna, serà ara qui la vegi créixer.

La petita Eva va sortir d’Ucraïna amb tan sols nou dies de vida. Va néixer en plena guerra. Ara ja és a València.