La relliscada / Article de Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sánchez i Macron es fiquen mà
Les noves masculinitats van guanyant terreny a les velles, per sort. Això genera inseguretat de la bona, de la que fa avançar en igualtat
S’ha comentat molt el vídeo de l’arribada de Pedro Sánchez a la reunió informal del Consell Europeu que es va celebrar la setmana passada al Palau de Versalles per parlar d’Ucraïna. L’esperava a l’entrada el president de França, Emmanuel Macron. Es van mirar, es van somriure, es van abraçar, es van besar, es van parlar enllaçats, es van tornar a picar els braços, van caminar fosos en un únic ésser de quatre extremitats superiors, les meves mans a la teva cintura. Es va fregar mútuament l’esquena, es van quedar mirant a la distància de l’‘slowly’ que cantava Aute, es van xiuxiuejar coses, es van tornar a tocar els braços, amb un suau massatge, es van estrènyer els avantbraços, es van agafar fort la mà i es van acomiadar amb un «ens veiem a dins», em va semblar interpretar. Quin escàndol, sembla que hem donat per acabada la pandèmia i les seves distàncies de seguretat; d’això en dic jo un contacte estret i visca París. Ràpidament es van omplir les xarxes de conyes ibèriques cap a dos senyors que manifestaven el seu afecte moments abans d’entrar una cita en clau de guerra, deixant l’amor a l’avantsala. Dos homes ben plantats, es pot afegir, ja que tantes vegades hem vist salutacions carinyoses entre pròcers menys joves i agraciats sense que s’hagi esvalotat el galliner. Plantar dos petons a Joe Biden és com fer-los al teu avi. Acostar-te a aquest Boris Johnson que ballava, cubata en mà, representa un risc superior a donar menjar a un orc. Refregar-te amb el canadenc Justin Trudeau mentre es mostra el poder de l’OTAN... això envia un missatge molt diferent. «Que s’emboliquin, que se’n vagin a un hotel, aquest ficar-se mà resulta excessiu, quins fogots que m’estan entrant», comentaven els mascles nerviosos impactats pel festeig de Sánchez i Macron. Les noves masculinitats van guanyant terreny a les velles, per sort. Això genera inseguretat de la bona, de la que fa avançar en igualtat.
Entretots
Ell no ho faria. Em puc imaginar Vladímir Putin observant despectiu en bucle l’esmentat vídeo per tal de disseccionar l’enemic, anticipar-se als seus moviments i elaborar noves estratègies en la violenta invasió dels seus veïns ucraïnesos. Ell no és de tocar i besar, ni de caure en la temptació. Abans de l’atac sanguinari va rebre Macron amb una absurda taula de sis metres pel mig, no fos cas que s’obnubilés amb la proximitat del polític gal, que atengués els seus apassionats arguments, que caigués sota l’encanteri de les seves feromones i que fes cas dels seus precs perquè es pensés dues vegades això de bombardejar civils, matar embarassades i destruir ciutats. El president rus no toca ni es deixa tocar, una encaixada seva és ensurt o mort. No crec que li vagi gens ni mica la tensió sexual no resolta, les carícies entre iguals, la intel·ligència emocional, l’al·lèrgia al ‘machirulisme’, que li facin ullets, la demostració d’amistat i no de força. Allò de la pell amb pell li ha de sonar a caçar ossos. El millor antídot per a qualsevol desassossec que pugui patir l’orgull masculí per vídeos de carantoines entre els homes que ens governen a Europa és l’àlbum de fotos de Putin trepitjant la tundra fusell en mà i sense samarreta, amb el tors brillant i la cara seriosa de qui ha fet del treball abdominal una de les belles arts. A cavall, banyat en aigua gelada, desbordant de testosterona, quina por que mani al teu país un tio dur tan del segle XX. Petons i tendresa al poder. Estic molt a favor dels senyors civilitzats que es palpen a fons, tant de bo poguessin menjar-se el dolent a petons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
